Europa, hora del canvi. Fa molts anys que les institucions europees estan al servei d’una mateixa visió

El socialista Frans Timmermans promet un pacte «de progrés». Us pot semblar una promesa més de les moltes que escoltem aquests dies, però us equivocareu. «Jo vull un pacte de progrés de Tsipras a Macron», ha dit considerant que la lluita contra el canvi climàtic en podria ser el nexe que permetés obrir negociacions.

No és un pacte d’esquerres. Timmermans és honest en la seva resposta. «He dit un pacte de progrés que incorpori l’esquerra i els liberals progressistes», és a dir, «Macron i liberals d’Holanda, de Dinamarca, de Bèlgica..., un pacte que inicialment exclou Ciutadans «perquè es comporten com un partit de dretes», va assegurar a la Cadena SER i que suposa un trencament amb el Partit Popular.

Normal? A Brussel·les els populars tenen les presidències de la Comissió, el Consell Europeu i l’Europarlament. I això vol dir centenars de funcionaris alts, portaveus i caps de gabinet, tècnics jurídics i experts amb el mateix carnet a la butxaca fent informes polítics que passen com decisions jurídiques.

L’informe que el president sortint del Parlament va encarregar per decidir que Puigdemont no podria ocupar el seu escó si els ciutadans el voten és només un exemple del que vol dir «poder» a les institucions. N’hi ha d’altres encara menys llampants, aplaudir des del Twitter oficial del mateix Parlament l’acció de quatre militars a Veneçuela dient alguna cosa molt semblant a «ja era hora» sense que ningú es queixi perquè és el president. Fa molts anys que el PP presideix, molts anys que les institucions estan al servei d’una visió d’Europa. I és cert que sense democràcia-cristiana potser això que coneixem avui com a projecte europeu no existiria però Aznar i Berlusconi van imposar nous ritmes a aquells vells dirigents i avui el seu estil ha portat a governs on el PP es reparteix carteres amb la ultradreta com si no passés res.

Bulgària i Àustria són els primers exemples però poden anar augmentant si no fem res. I el vent no canviarà si no ens contem en l’àmbit europeu. Aquesta és la importància del vot del dia 26. No cal vot útil a l’estil espanyol. Cada u segons el seu model de societat ha de trobar alguna papereta que li permeti frenar els models d’ultradreta. Després ja serà més difícil. Hi ha cinc càrrecs per estrenar mandat: les presidències de la Comissió, del Consell Europeu, del BCE, el «Ministeri dels Afers Exteriors» i la presidència del Parlament Europeu. És un mercat molt ample. I els candidats que han dit que ho volen ser potser no seran res, quan els governs es posin a fer el repartiment. I si hi ha pacte socialistes-liberals i els liberals es queden el Consell i el primer ministre del Govern holandès, Marc Rutte, fos elegit president, Timmermans que també és holandès no podria ser el president de la Comissió el que podria donar el càrrec a Josep Borrell.

Sí, sí, sí... ho sé. Són molts debats i molts condicionants. I un canvi no és la revolució. Però anem fent cada cosa al seu temps i votem per impedir que els vells i els nous intransigents facin de les institucions de la Unió Europea un instrument només al seu servei.

* Periodista. Nascuda a Tarragona, Griselda Pastor és corresponsal de la Cadena Ser a Brussel·les des del 1998.