Fan tard

Efectivament l’1 d’octubre no va ser un referèndum. Un referèndum el pot organitzar qualsevol. És molt fàcil organitzar un referèndum. A Suïssa en fan dos o tres cada setmana amb la punta del semaler.  Allò que té mèrit d’organitzar és un 1 d’octubre. A veure qui té nassos d’organitzar un 1 d’octubre! Amb la incautació de les paperetes i els sobres de la votació, amb la detenció de treballadors públics, amb escorcolls d’impremtes, amb 750 alcaldes imputats, amb l’amenaça de multes de 300.000 euros a qui segui en una taula electoral, amb el bloqueig dels sistemes informàtics, amb el precintat dels col·legis electorals, amb el desplegament de 10.000 policies repartint llenya, amb els serveis d’Intel·ligència (?) d’un Estat buscant les urnes (i no en van trobar ni una!)... Malgrat tot això, l’1 d’octubre, efectivament, no hi va haver cap referèndum. Hi va haver la demostració històrica més impressionant d’allò que Francesc Maspons va definir com «l’entusiasme col·lectiu de les nacions». Espanya ha fet tard. Catalunya ja ha desconnectat.