Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Fem el pas per a la igualtat de gènere

Els personatges femenins, a les pel·lícules, tenen menys protagonisme

Conxa Manrique

Whatsapp

El lema de les Nacions Unides per al Dia de la Dona del 2016 és ‘Per un planeta 50-50 el 2030: Fem el pas per a la igualtat de gènere’. La campanya té com a objectiu que l’any 2030 s’hagi assolit la plena igualtat (50-50) de dones i homes en tots els àmbits de la societat.

La Resolució del Consell de Drets Humans de l’ONU per a l’eliminació de la discriminació contra la dona reconeix que la participació plena de la dona en totes les esferes de la vida en peu d’igualtat amb l’home és essencial per al ple i complet desenvolupament econòmic, polític i social d’un país, tot afirmant la importància que té el dret a l’educació per a l’apoderament de les dones i les nenes i per aconseguir la igualtat i la no discriminació.

Les dones són la població més pobra del món i les xifres van en augment. Les dones realitzen dues terceres parts de les hores laborals de tot el món i produeixen la meitat dels aliments mundials, però perceben únicament el 10% dels ingressos i tenen menys de l’1 per cent de la propietat mundial. Aquest mateix Diari de Tarragona recollia no fa gaire la notícia que les dones han de treballar 88 dies més que els homes per cobrar el mateix i que l’esquerda salarial a Espanya ha arribat al 24%.

En molts països la dona, a diferència de l’home, no pot decidir com es vesteix, no pot conduir un vehicle, ni treballar de nit, ni heretar béns o testimoniar davant d’un tribunal. La majoria de lleis discriminatòries vigents estan relacionades amb la vida familiar, algunes limiten el dret de la dona a contraure matrimoni o el dret a divorciar-se i tornar a casa, i consideren les relacions extramatrimonials com a delicte, la qual cosa propicia les pràctiques maritals discriminatòries, com l’obediència de la dona i la poligàmia. Aquestes lleis encara governen les relacions maritals de molts Estats, sobretot de l’Orient Mitjà i africans.

És imprescindible que els Estats promoguin els drets de les dones i les nenes i el seu apoderament, adoptant un conjunt coherent de polítiques socials i econòmiques que incorporin una perspectiva de gènere dirigides a la família, el lloc de treball, l’economia, la lluita contra la pobresa i l’exclusió social, a fi de superar els obstacles estructurals i les desigualtats i, d’aquesta manera, garantir la participació prolongada i sostenible de les dones en la vida política i pública.

Al segle d’Internet i les telecomunicacions, cal que aquest 50-50 sigui una realitat, que la visualització de la dona en tots els àmbits de la societat sigui un fet i que els mitjans de comunicació siguin una oportunitat per aportar valors de gènere i transformar la societat.

Per això, convé que ens preguntem què se’ns transmet sobre les dones i les joves quan engeguem la televisió o anem al cinema. Els personatges femenins, a les pel·lícules, tenen menys protagonisme, fan coses menys interessants, són jutjades pel seu aspecte. És un fet que les dones i les joves són més de la meitat de la població mundial, però això no és així ni al cinema ni a la televisió, on apareix aproximadament un personatge femení per cada tres masculins.

El mateix passa amb els professionals dels mitjans de comunicació. Menys d’una quarta part dels professionals que surten a la pantalla són dones, una xifra molt inferior a la del món real. Hi ha menys possibilitats que les dones puguin arribar a tenir càrrecs professionals o directius... i el doble de possibilitats que es mostrin en actitud sexualitzada o sense roba, en comparació amb els homes.

I el mateix passa a la premsa escrita. La majoria dels redactors de notícies, directors de programes o directius dels mitjans audiovisuals són homes. I són homes els directors dels diaris més llegits de Catalunya i de l’Estat espanyol.

Cal que els mitjans de comunicació contribueixin molt més a l’apoderament de les dones, ja que el cinema, la televisió, els diaris i les xarxes socials van conformant la manera de pensar i actuar. Hi ha tot un seguit de qüestions ètiques respecte als estereotips o les imatges hipersexualitzades vistes per les nenes i nens i joves que és imprescindible tenir en compte. Indubtablement és molt més efectiu, en lloc d’haver de treballar per superar prejudicis de gènere que es van transmetent inconscientment, actuar des del començament per evitar perpetuar-los.

Està clar que per aconseguir la igualtat de gènere hem d’actuar des de molts fronts: les lleis, l’educació, la representació institucional, etc. La llista és llarga. O dit d’una altra manera, hem d’actuar en tots els sectors de la societat on encara existeix una gran desigualtat de gènere. Quan es tardarà en superar-la? Quan assolirem la paritat? No hi ha cap remei màgic perquè les dones representin la meitat del Congrés d’un dia per altre. I no podem esperar que la societat doni la volta a les coses, hem de crear el futur ara, a través del que la gent veu. És molt fàcil, tan sols cal elegir més dones per a papers que estaven reservats a homes. Ha arribat el moment que els mitjans de comunicació facin que el futur sigui una realitat avui, a la pantalla i al paper. Un futur sense prejudicis de gènere, un futur 50-50.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También