Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Grècia, una oportunitat

Cal avançar cap a una nova majoria a la UE en la millor tradició de la socialdemocràcia
Whatsapp

Les eleccions a Grècia han obert un escenari que genera anàlisis i opinions contraposades, uns ho veuen com la gran esperança i altres com la gran amenaça. Segurament, com sol passar, ni una cosa ni l’altra.

L’escenari de fons és la greu crisi econòmica que pateix la Unió Europea, amb una especial afectació als països del sud, amb un elevat nivell d’endeutament i una taxa d’atur insostenible, que en el cas de Grècia assoleix els pitjors nivells. La victòria de Syriza, ha posat a sobre del tauler de joc de la UE el debat sobre un possible impagament de part del deute assolit per Grècia i la consegüent amenaça d’una possible sortida de la Zona Euro.

Arribats a aquest punt, cal repassar l’origen del problema i analitzar les possibles sortides per evitar mals majors. No és casualitat que Grècia sigui el país en pitjor situació, els governs conservadors varen falsejar durant molt temps els comptes que es trametien a la UE, però, sobretot, l’economia grega peca de defectes estructurals com ara una més que deficient fiscalitat i sobretot una actitud social totalment permissiva amb el frau fiscal. És impossible mantenir equilibrats els comptes d’un estat modern i garantir les inversions en infraestructures i els serveis socials, sense capacitat de recaptació a partir d’una fiscalitat justa que garanteixi la redistribució de la riquesa.

Aquesta actitud potser és comuna en països de curta tradició democràtica, com també és el cas d’Espanya, on els ciutadans tendeixen a veure l’Administració pública com una administració hostil i amb la qual és lícit no col·laborar. A més a més, s’hi afegeix una mentalitat dels països mediterranis molt diferent de l’ètica de la responsabilitat, més pròpia del centre i nord luterà i calvinista, del qual formen part molts dels creditors, que exigeixen als grecs el compliment de les seves obligacions financeres.

Molta gent té responsabilitat en aquesta situació: els governants, aquells que els han votat reiteradament i els defraudadors, entre altres. Tanmateix però, no tothom la té en la mateixa mesura. En tenen molta més els responsables polítics i aquells ciutadans de classe mitjana i alta, amb les rendes més elevades, que per definició són els que havien de pagar impostos.

La solució implica refer internament tot el sistema, gairebé una refundació de l’estat hel·lè. És del tot inadmissible l’empobriment d’amples capes de la població i, fins i tot, la fallida d’un dels estats de la Zona Euro. Cal renegociar el deute extern per possibilitar-ne el pagament, alhora que permet mantenir els serveis bàsics de l’estat del benestar i cal apostar per polítiques de creixement, amb una nova política fiscal amb una pressió justa i realista. Allò que demana el nou govern té molts punts de coincidència amb allò que, entre altres, demanem els socialistes espanyols. Cal avançar cap a una nova majoria a la UE en la millor tradició de la socialdemocràcia, creixement i redistribució via impostos i un estat del benestar fort.

Cal fer-ho abandonant les polítiques d’austeritat que han evidenciat el seu fracàs i lluny de temptacions populistes que, passant per afavorir els més febles, arruïnen el país. Perquè, en tots dos casos, com sempre, ho acaben pagant precisament aquests, la classe treballadora.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También