Gràcies, Emma!

D’entre les grans dames de l’escena teatral catalana, n’hi ha una que mai no passa desapercebuda per a mi, l’Emma Vilarasau. Val a dir que els primers records que en tinc són els d’una actriu força prometedora que debutava ara fa algun temps a TV3, plataforma que la dugué a un dels punts àlgids de la seva carrera artística, la interpretació de l’Eulàlia Montsolís de Nissaga de poder, una dona marcada per la tragèdia la qual és acceptada amb resignació i valentia, ambdós trets de personalitat admirables.

No obstant això, ahir al vespre vaig tenir la fortuna de gaudir en directe de la seva actuació novament magistral a «Fedra», obra que es representà al Teatre Fortuny de Reus. Al costat d’altres figures cabdals com ara Mercè Sampietro, Jordi Banacolocha o Lluís Soler i sota la direcció de Sergi Belbel, l’Emma reprengué el seu rol protagonista tocat de mort pel pes d’un esdevenidor que la feia infeliç però que al mateix temps li conferia una essència única i irrepetible, ja sia com a personatge de ficció i molt més encara com a actriu.

És per aquesta i moltes altres raons que, des d’aquest rotatiu, vull felicitar l’Emma Vilarasau per fer-nos partícips ara sí i ara també de la seva grandíssima força interpretativa així com de l’allau tan miscel·lània de sentiments inherent a cadascuna de les màscares teatrals que, d’un mode tan entusiasta, es col·loca cada cop que trepitja un escenari. Moltes gràcies per tot, Emma, ets la millor.

Pere Lobo Xifré

(Reus)