Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Hi juguen les dones! El Mundial de futbol ha superat tots els rècords

França 2019, el punt d’inflexió. L’esforç del comitè organitzador, jugadores, entrenadores i àrbitres ha superat fins i tot les previsions més optimistes amb rècords històrics d’assistència als partits

Francisco Fuentes

Whatsapp
Francisco Fuentes

Francisco Fuentes

No, no els parlaré de la investidura ni que potser tocava. Ja hi vaig votar, així doncs, són ells i elles els qui han de fer la feina per trobar una majoria parlamentària que permeti formar un govern. Gairebé sempre parlem d’ells, dels polítics, dels esportistes, però ben poques vegades d’elles, de les polítiques, de les esportistes. És temps d’estiu, temps de vacances, i a França és el temps del Tour, tota una religió a l’Hexàgon on la bicicleta és un objecte de culte. No obstant això, un altre esdeveniment esportiu com ha estat el Mundial de futbol femení ha aconseguit eclipsar les milionàries audiències televisives de la cursa de ciclisme per etapes més important del món. 

La final entre les seleccions dels Estats Units i els Països Baixos (2-0), disputada el 7 de juliol passat a l’espectacular estadi de l’Olimpic Lionès amb 57.900 persones a les grades, va deixar 5,26 milions d’espectadors amb una quota de pantalla del 41,2% al canal privat TF1. 

El seu principal competidor, l’operador públic France Télévisions, es va quedar durant la retransmissió de la segona etapa del Tour amb 2,43 milions d’espectadors i una quota de pantalla del 23,4%. 

La final entre els Estats Units i els Països Baixos va superar l’audiència del Tour

Ja amb el partit de quarts de final entre els Estats Units i França (2-1), que es va jugar el 28 de juny a París amb 45.595 espectadors al camp, l’operador privat va obtenir 10,71 milions d’espectadors i un 48,5% de quota de pantalla, el seu millor registre d’audiència d’aquest any. 

La capitana estatunidenca Megan Rapinoe no només portava el seu equip a aconseguir el seu quart títol mundial, el segon consecutiu, sinó que aprofitava les seves accions i declaracions per defensar els seus valors que comparteixen molts dels seus compatriotes. No li va tremolar el pols a la millor jugadora de la competició i màxima golejadora quan no va cantar l’himne nacional del seu país, per protestar contra la política del president dels Estats Units, Donald Trump,  amb les minories. Tampoc per anunciar que no aniria a la Casa Blanca si l’equip era convidat per celebrar el campionat amb el president. I fins i tot per carregar contra els màxims responsables del futbol mundial, per programar el mateix dia de la final femenina les finals masculines de la Copa Amèrica (Amèrica del Sud) o de la Copa Oro (Amèrica del Nord, Central i Carib). «Una manca de respecte», va denunciar Rapinoe.

No només ha estat el mundial de les esportistes, que han aconseguit trencar el «sostre de vidre» mediàtic malgrat la persistent bretxa salarial, també ha estat el mundial de les àrbitres i les seves assistents. Tampoc no hem d’oblidar les periodistes que han cobert durant un mes la informació de la competició. Moltes han tingut l’oportunitat de sortir dels estudis, de tancar les portes de les llotges d’autoritats i de les entrevistes a peu de gespa després dels partits, per fer el salt a les cabines i posar-se al capdavant de les retransmissions.

El futbol professional femení ha deixat de ser invisible perquè s’ha monetitzat

La tarragonina Danae Boronat, formada a la Universitat Rovira i Virgili (URV), que amb un disputat Atlètic de Madrid- Sevilla (1-1) es va convertir el passat mes de maig en la primera dona que va fer la narració d’un partit de La Liga en l’àmbit nacional, ha pogut tornar a repetir l’experiència amb els partits de la selecció espanyola a França 2019. Boronat és la cara visible d’un camí que van marcar altres tarragonines, apassionades del futbol en general i del Nàstic en particular. És el cas de la Tere Ortega, amb més de dues dècades dedicades a seguir la informació del club grana a l’emissora municipal Tarragona Ràdio, dins dels estudis i el camp.

El futbol professional femení ha deixat de ser invisible perquè s’han trobat fórmules per monetitzar les competicions. Mentre el Nàstic estudia recuperar el seu equip femení i el Tortosa Ebre segueix competint a la Segona Catalana, les jugadores acaben marxant, com ara la futbolista de Porrera, Paola Soldevila, guanyadora de la Copa de la Reina amb la Reial Societat.

Aquests dies es juga l’Eurocopa femenina sub-19 a Escòcia, no s’ho perdin!

* Periodista. Fuentes va ser la primera veu de la primera emissió de Ser Tarragona. Des de fa una dècada és redactor del servei en castellà del canal europeu
de televisió Euronews amb seu a Lió (França).

Temas

Comentarios

Lea También