I ara fa trenta anys d'aquells vells amants: Vidal i Alcover i Maria Aurèlia Capmany al cor de Tarragona

L’any 1991, Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany van morir i van llegar els seus arxius i els seus fons bibliogràfics a la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona. Gràcies a les seves generoses disposicions testamentàries, la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili conserva el fons més complert i important de dos de les persones més rellevants de la literatura catalana contemporània.

Amb més de setze mil llibres, més de cinc cents títols de revistes, milers de manuscrits, mecanoscrits, correspondència, fotografies, diapositives, discos, tesis doctorals, treballs de recerca, memòries de llicenciatura, articles i d’altres materials relacionats, els dos vells amants van donar el seu més gran tresor a la ciutat que van estimar i a la universitat que van ajudar a néixer. I des de fa trenta anys, qualsevol persona que vulgui estudiar i saber més coses sobre la parella Alcover i Capmany, la seva literatura i la seva influència a la cultura catalana ha de visitar Tarragona i dedicar un temps de la seva vida i estudis a la planta 1 de la Biblioteca CRAI Campus Catalunya.

Jaume Vidal i Alcover (Manacor, 1923 -Barcelona, 1991) va impartir classes relacionades amb la literatura catalana a la Delegació Universitària de Barcelona a Tarragona el curs 1972-73. Es va encarregar de l’assignatura Literatura i Cultura Catalanes, i posteriorment va obtenir la càtedra de Literatura Catalana i Crítica Literària a la Facultat de Filosofia i Lletres de la URV, en la qual va escriure molts treballs d’investigació i va promoure diverses col·leccions literàries, com Foc Nou, Èpsilon i Biblioteca Universitària Tàrraco. Amb una amplíssima bibliografia, traduccions de clàssics, assajos, premis i guardons, Vidal i Alcover va ser un pioner de luxe de la URV, fins que es va jubilar l’any 1988.

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) va ser la seva parella. Escriptora i feminista de referència, va pertànyer al PSC i va estar molt vinculada al grup de socialistes que es trobaven a Calafell. Filla del folklorista Aureli Capmany i de Maria Farnés, i néta del periodista i polític Sebastià Farnés, es va formar com a pedagoga a l’Escola Montessori, a l’Institut Feminal, a l’Institut-Escola de la Generalitat i a la Universitat de Sorbona. També va fundar l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual amb Ricard Salvat i va ser actriu, directora d’escena, escriptora i adaptadora. Considerada una de les feministes de capçalera, ara que s’acosta el 8 de març ensenya molt rellegir obres seves com La dona a Catalunya (1966), El feminismo ibérico (1968), Cartes impertinents de dona a dona (1970), El feminisme a Catalunya (1973), La dona (1975) i Dona, doneta, donota (1979).

Regidora de cultura de l’Ajuntament de Barcelona, quan el seu company Jaume Vidal i Alcover es va instal·lar a Tarragona, Maria Aurèlia va participar molt en la vida cultural i social de la ciutat, tal i com va escriure a les seves memòries. A més, la seva novel·la, L’altra ciutat, té com a escenari la Tarragona que va descobrir durant un viatge escolar. Com a reconeixement per això i tantes altres coses, l’any 1979 va llegir el pregó de Santa Tecla del primer Ajuntament democràtic. Un altre recordatori es va celebrar el mes de març de l’any 2018 amb motiu del centenari del seu naixement. La URV, la Casa de les Lletres, l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes, l’Escola de Lletres, la Biblioteca Pública i els instituts de secundària de la ciutat van promocionar els valors literaris, intel·lectuals, culturals i polítics de Capmany i li van dedicar una ruta.

Descrita per Magí Sunyer, transcorre pels carrers de la Part Alta i comença al Portal del Roser. Continua pel Passeig Arqueològic, on va tenir els primers contactes amb la gent del Camp de Tarragona. Entra a l’Ajuntament, on va llegir aquell pregó de Santa Tecla. Segueix per l’Antic Ajuntament. S’atura davant la Catedral. Passa pel carrer de les Coques i la casa on va viure amb Vidal i Alcover. I fineix davant la Diputació. És una bella ruta íntima pel 8 de març. I més sentimental quan fa tres dècades els vells amants van coincidir en l’any de la seva mort i en donar el que més estimaven a Tarragona.

Amb arrels familiars a la Terra Alta, Joaquim Roglan va ser corresponsal de Ràdio Reus i cofundador de Informes-Ebre. Professor universitari, ha treballat als principals mitjans de comunicació de Catalunya i ha escrit vint llibres. Viu retirat a L'Empordanet.