Igual és normal, però a mi em sona estrany

Un servidor acaba d’aterrar procedent del Tadjikistan, que és una mica com dir venir del sud-oest de Mart, realment un altre món. I és clar, el retornat mira al·lucinat algunes coses que si no fos que són serioses, i en algun cas dramàtiques, farien una mica riure. Recordeu aquell extraterrestre del Mendoza a Sin noticias de Gurb? Doncs això. 

Arribo i sento que han detingut una quinzena de persones, inclosos càrrecs electes, per identificar-los com a possibles participants en els gravíssims talls de l’AVE a Girona. Detencions sense ordre judicial i en alguns casos amb nocturnitat i sense uniforme, com als vells temps. Vaja, això de tallar les vies del tren deu justificar mesures extraordinàries, no sigui que la gent arribi tard o es vegi limitada en els seus moviments. És clar, que el marcià no entén ben bé com casa aquest zel policial amb la contenció mostrada amb la vaga salvatge dels taxistes a Barcelona (salvatge pels mètodes i perquè hi ha hagut agressions i fins i tot policies ferits). Encara no hem vist vaixells amb policies arribant per defensar la mobilitat de la gent i evitar que bloquegin les autopistes cap a la frontera, tal com amenacen. 

I aleshores un sintonitza els informatius, aviam si aconsegueix entendre una mica el percal. A la majoria de cadenes, no gaire o no res de les detencions, però molt sobre un pobre nen caigut a un pou, sobre gravíssims casos d’una agressió en un parc o uns gossos que van atacar un pobre senyor. Ah, i sí, molt sobre els taxistes. Millor farien els que tallen les vies de l’AVE de defensar els drets d’algun col·lectiu professional: tindrien més repercussió mediàtica i probablement no els emmanillarien davant dels seus fills simplement per identificar-los. 

Proposo defensar pagesos amb tarongers, que han de deixar perdre collites de les millors taronges del món perquè ningú els paga, o bombers. Un amic m’explicava l’altre dia que no tenen ni per renovar les mànigues d’aigua i que n’estan fins al metatars (va dir una altra part del cos, però ja m’enteneu) de jugar-se el tipus amb material que cau a trossos. 

Com que el tema està molt confús, penso que millor distreure’m i mirar alguna sèrie amb un tema ben llunyà. No trobo sèries centreasiàtiques, que és el que em va ara, de manera que acabo amb una sobre templers. No és el que diríem un producte amb rigor històric, però busco evasió i aquestes sempre tenen morbo per allò d’on para el grial. I ves per on, resulta que ni així puc fugir del planeta dels absurds. Per error m’apareixen els subtítols en castellà i veig que quan els actors diuen Aragón al subtítol diu Catalunya.

No pot ser! Miro què diuen en anglès i en francès i també diuen Catalunya. Aviam què ha passat?... Netflix va ser alertada i, segons mitjans espanyols, va esdevenir objecte de mofa universal, perquè hi havia una imperdonable errada històrica en referir-se a la Catalunya medieval. Tot i el munt de pífies històriques a la sèrie, aquesta, només aquesta, va ser corregida immediatament... però només en l’àudio en castellà, i ni tan sols en els subtítols. Estrany, deu ser que acabo d’arribar i no entenc res.

Potser anar al cinema? Miro aviam. Hi ha un film d’una realitzadora jove amb la Carmen Maura. Busco informació a internet. Topo amb una entrevista promocional en què la veterana actriu, resident a França segons els diaris, diu que li toca la moral donar diners als catalans (dels impostos francesos? Ni idea, que acabo d’arribar) perquè s’ho gasten «en tonteries». La Televisió de Catalunya ha coproduït la seva pel·lícula. 

Però ja us dic que no em feu gaire cas, que igual tot això és normal. En qualsevol cas, vist el panorama, no tinc gaire clar que pugui reintegrar-me. Vaig a mirar bitllets d’avió per tornar al Tadjikistan. Sí, és un lloc raret, però tan aviat com aprengui a llegir tadjik en ciríl·lic tot anirà millor. I em sembla que serà més fàcil que entendre les coses aquí.

Pau Miranda és un periodista tarragoní especialitzat en informació internacional. Durant quinze anys va cobrir informació de l’Orient Mitjà i el sud d’Àsia per a diversos mitjans catalans i estatals. També ha estat responsable de comunicació de Metges sense Fronteres a l’’Afganistan.