Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

'In memoriam’. Josep Fontana,un gran mestre

Fontana sempre va ser un universitari escèptic que va aprendre més de les converses amb amics i d’observar la realitat que l’envoltava que no pas dels ambients sovint rutinaris del món acadèmic

Agustí Segarra

Whatsapp

Josep Fontana (1931) ha estat un historiador prolífic i un gran mestre per a molts. Al llarg de la seva carrera com a historiador va tenir l’encert i el mèrit d’anar més enllà de tota una colla de grans historiadors, entre els quals destaquen Pierre Vilar, Ferran Soldevila i Jaume Vicens Vives. Militant des de la seva joventut del PSUC, se l’ha vinculat amb els corrents marxistes i catalanistes de l’esquerra, i va ser un gran difusor de l’obra d’intel·lectuals de la talla d’Antonio Gramsci i Edward Thompson, entre altes. 

Com a professor universitari va impartir les seves matèries d’història econòmica i història contemporània a les universitats de Barcelona, València, Autònoma de Barcelona i la Pompeu Fabra, on encara exercia el seu ofici d’historiador en qualitat de catedràtic emèrit.

El rigor en l’exposició dels temes tractats i el caràcter prolífic en les referències a les principals obres escrites sobre cada tema tractat va captivar moltes promocions d’economistes i historiadors valencians i catalans que vàrem tenir la sort de poder assistir a les seves classes. Vaig tenir l’oportunitat de participar en les seves classes d’història de l’economia mundial que impartia a la llicenciatura d’Economia a la Universitat de València. 

A les darreries dels setanta, en el trànsit que feien molts joves professors catalans per la Universitat de València, els estudiants de la meva promoció del 1976-81 vam gaudir de dues figures que van deixar una profunda petjada sobre el que seria el nostre ofici d’economista. En els darrers cursos de la llicenciatura, vam gaudir de les eloqüents exposicions d’Ernest Lluch sobre Història del Pensament Econòmic i, també, de les classes de Josep Fontana sobre Història Econòmica. Tot i que les dues matèries les vam trobar quan estaven a les acaballes dels nostres estudis, tots dos professors ens van oferir una concepció de l’economia més versàtil, dinàmica i humana.

En definitiva, una concepció de l’economia més arrelada als problemes reials de la societat. Els dos joves professors que feien mèrits a València per guanyar-se una plaça de professor numerari a les seves universitats de Barcelona constituïren un referent intel·lectual en aquella jove facultat d’econòmiques de València que encara no havia tingut temps per consolidar-se. Al bar, als despatxos i als passadissos els dos professors estaven a l’accés dels estudiants i no escatimaven esforços per debatre les qüestions més candents en aquells primers anys de la transició democràtica.

A les seves classes el professor Fontana ens va transmetre la passió per la història i a alguns, sens dubte, ens va ajudar a ser millors economistes.

Malauradament, els estudiants que ara cursen el grau d’Economia no tindran el goig de gaudir com a matèries obligatòries de la Història del Pensament Econòmic ni de la Història Econòmica. Ara tot és més neutre, fins al punt que el debat de les idees i la pluralitat en les formes de pensar i d’actuar han estat foragitades de les nostres aules.

És una llàstima, atès que les dues matèries són imprescindibles per entendre l’economia actual. La natura abstracta de l’economia ortodoxa ens ajuda a entendre per què els economistes tenim tantes dificultats a l’hora de donar una resposta solvent als nombrosos reptes als quals s’enfronta la humanitat.

Tot i la seva gran influència com a mestres de molts professors universitaris, Fontana sempre va ser un universitari escèptic que va aprendre més de les converses amb amics i d’observar la realitat que l’envoltava que no pas dels ambients sovint rutinaris del món acadèmic.

Com deia, va aprendre en gran mesura l’ofici d’historiador dels seus mestres i amics, més al marge de la universitat que no pas al seu si, més com a intel·lectual que no pas com a membre d’una escola. Amb el traspàs de Josep Fontana, ahir a la matinada després d’una llarga malaltia, ens deixa un dels majors intel·lectuals del país.

Un intel·lectual coherent, un ciutadà compromès amb el seu país, un gran divulgador de les obres dels millors historiadors estrangers, un infatigable investigador, un gran escriptor i un professor que sempre s’ha interessat per situar la història al lloc central que li correspon. Com deia Joseph Schumpeter, «l’economista ha de dominar tres eines: l’estadística, la teoria i la història econòmica. No obstant això, si m’hagués de quedar només amb una, escolliria la darrera».

Economista. Agustí Segarra és un estudiós de la innovació.Va ser director general d’Indústria de la Generalitat, del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) i vicerector de la URV. 

Temas

Comentarios

Lea También