Inseguretat a Barcelona. Agafar el bou per les banyes

Fa molts anys que visc a Barcelona i mai he tingut por d’anar sola pels carrers de la ciutat, ni per la xarxa de transport pública. És clar que prenc certes precaucions, molt bàsiques i de sentit comú. Com per exemple no moure’m per segons quins barris, a segons quines hores i vigilar la bossa de mà al metro i quan hi ha aglomeracions.

No sé si ha estat la sort o les precaucions que han evitat que no hagi patit cap acció violenta ni cap furt. Tanmateix, ara tinc por, ja no vaig tranquil·la i relaxada pel carrer. Dia sí dia també hi ha notícies de furts, robatoris, agressions, violacions i morts a la ciutat comtal. Ja no és només una sensació personal d’inseguretat, sinó que les xifres diuen que hi ha una tendència a l’alça en delictes a Barcelona.

A més de les xifres, que sempre poden ser qüestionades segons amb quina altra ciutat del món es compari, també he vist que hi ha molts establiments de cara al públic que han contractat seguretat privada. Barcelona ja fa molts anys que rep un turisme d’alt nivell adquisitiu que freqüenta els establiments de luxe de Passeig de Gràcia on sempre hi ha hagut personal de seguretat.

Però ara també n’hi ha en botigues no tan exclusives i també en molts restaurants del centre on acostumen a anar els turistes. Passant per davant d’un d’aquests restaurants, que està en un carrer de vianants del Raval, vaig escoltar com la persona de seguretat que hi havia a la porta, deia als comensals que sortien que els podia acompanyar fins al taxi que els esperava uns metres més enllà i que vigilessin molt amb els rellotges, les carteres i els mòbils.

Però no només els turistes són les víctimes d’aquest augment dels delictes, la inseguretat afecta a tothom. Diverses associacions de veïns i de comerciants s’han començat a mobilitzar advertint de la situació d’inseguretat i demanant mesures urgents com Amics de la Rambla, Barcelona Oberta o el Gremi d’Hotelers. Una part de la societat que va més enllà i s’ha organitzat en patrulles ciutadanes per combatre la delinqüència.
Helpers, és un d’aquests moviments ciutadans que s’organitzen a través de les xarxes socials. S’autodenominen Plataforma col·laborativa de seguretat ciutadana i s’emmirallen en els Guardian Angels que operaven a mitjans del segle passat a Nova York amb el funcionament d’una patrulla ciutadana. També han sorgit altres agrupacions com ROAR (Organització de veïns contra el robatori) i Patrulla Ciudadana que no es limiten a actuar via internet, sinó que aposten per baixar al metro a delatar suposats delinqüents.

Salvalona és el darrer moviment ciutadà que ha sorgit. És una plataforma que té de cara visible a Tito Álvarez, el líder dels taxistes de Barcelona. Per cert, obro parèntesis per parlar-ne més a fons un altre dia: Tito Álvarez és tot un personatge que vaig conèixer arran de les vagues de taxistes. Té un gran poder de convocatòria i lideratge. No deixa a ningú indiferent. Tanco parèntesis.

Agafar-se la llei per la mà

L’aparició d’aquests grups ciutadans generen controvèrsia arran de la perillositat d’agafar-se la llei per la mà, sense tenir formació ni ser policies. A més, fomenten un discurs d’inseguretat amb connotacions racistes que pot convertir-se en caldo de cultiu per l’extrema dreta i el feixisme.

En general, la classe política està acostumada a voler sortir a les fotos somrient i explicant-nos grandeses però tot sovint els hi costa agafar el bou per les banyes quan els problemes són peluts. I aquest ho és. I ho és especialment per l’esquerra, que tot sovint peca de cert bonisme davant certes actituds incíviques, com si garantir els drets col·lectius de la seguretat i la convivència fossin una retallada de llibertats.

Després d’uns anys de permissivitat i normes molt laxes amb la seguretat pública, ara sembla que per fi l’Administració ha assumit que a Barcelona hi ha un problema de seguretat i que cal posar-hi solució. Fa pocs dies es va celebrar la Junta de Seguretat de Barcelona amb la participació de l’alcaldessa Colau i el conseller d’Interior Buch, avançant-la a la data que hi havia marcada que era a l’octubre.

Es van acordar paquets de mesures per combatre la delinqüència, com més Guàrdia Urbana i Mossos al carrer. Hi ha una mesura que ha estat molt visible aquesta setmana: la lluita contra el top manta, amb persecucions als punts més calents i, obro un altre parèntesi (ja veurem com acaba tot plegat perquè si no hi ha més accions que la persecució i el Joc del gat i la rata, el més probable és que el top manta es desplaci a altres llocs de la ciutat i a altres localitats). També es va acordar reclamar la col·laboració de la justícia. Si els delinqüents reincidents no tenen por de les conseqüències dels seus actes, perquè tal com entren per una porta surten per una altra, no serveix de res que la policia els detingui. 

Sembla que s’ha començat a actuar contra la delinqüència i la inseguretat. Espero que no sigui massa tard i que aviat tothom pugui anar tranquil pels carrers i gaudir d’una de les ciutats més boniques del món.

Laura Solé i Estalella està vinculada als serveis informatius de TV3, ha presentat el ‘324 Comarques’ i l’espai ‘L’entrevista’  del 324 i ha participar al programa ‘Els matins’. Dóna classes a la Universitat Autònoma de Barcelona.