La Budellera i els esbudellats

Quan a algú li cau a sobre la daga d’una investigació judicial, rep d’entrada la condemna d’un patiment. Per molt que jurídicament s’ha desterrat el terme d’imputat per alleugerir la fiblada, la mala estona ja no te la treu ningú. La mala maror política que hi ha a l’Ajuntament de Tarragona entre l’equip de govern i la CUP ha desembocat en una querella del grup opositor contra el regidor Josep Maria Milà i el constructor José Luis García per unes suposades irregularitats en la tramitació del polèmic pla de la Budellera. Serà la investigació judicial la que determini si hi ha causa o no en la denúncia, però d’entrada, a qui conegui el José Luis García, només de pensar en qualsevol sospita d’anomalia dispara la incredulitat. José Luis és el paradigma de l’home que s’ha fet a si mateix treballant de valent. Va començar de jovenet a la fusteria de son pare, un sorià de nom Macario que no volia jubilar-se mai, com ara el seu fill. El José Luis, el primer que fa cada dia, és pujar a peu a l’últim pis de l’obra que té en marxa. Mai no ha tingut cap altre lema que tirar endavant a base de treball. Aquestes ratlles són innecessàries, però com que conec el que se sent en rebre un atac injust, i com que sé que tot acabarà aclarint-se, em dóna la gana de donar suport a un home que crec íntegre fins a la medul·la.