La Casa de transeünts

En aquella època hi havia dos problemes que demanaven una atenció especial: el dels anomenats transeünts i el de l’atur.

Pel que fa als transeünts, se’n va parlar des de les primeres reunions del nou equip de Càritas. Ja al març de 1979 s’aportà un estudi sobre el tema, fet per Càritas Interparroquial de Reus, en el qual es constatà la manca d’albergs. Mn. Martí Aixelà parlà de la possible col·laboració de l’Obra Pia Montserrat. Naturalment, l’Ajuntament de Tarragona s’hi havia d’implicar... Pocs mesos després ja es parlà d’un projecte concret, amb obres al número 11 de la plaça de les Peixateries Velles, propietat de l’Arquebisbat, i es preparà el pressupost corresponent. Es podia comptar amb els rèdits de l’Obra Pia... Hi havia un precedent molt valuós, la iniciativa d’una dona valenta i decidida, la Teresa de Passanant (la nostra Teresa de Calcuta, com la vaig qualificar més tard), que acollia a casa seva gent del carrer sense recursos i els proporcionava sostre, menjar, llit i neteja personal. Vam decidir elevar aquesta iniciativa, aquesta experiència concreta, a organització estable i professionalitzada, amb assistents socials que fessin un seguiment de cada persona acollida i que mantinguessin contacte amb l’Ajuntament. Aquest, en definitiva, era responsable d’atendre i resoldre aquest problema: no ho feia, però sí que podia col·laborar i subvencionar la Casa. I així es va fer. Un cop escollit el personal i detallat el seu funcionament, el 23 de desembre de 1980, s’inaugurà la Casa de transeünts, amb la presència de l’arquebisbe, Josep Pont i Gol, i de l’alcalde de Tarragona, Josep M. Recasens, entre d’altres. Anys després recordo que es va fer un homenatge a Teresa, ben merescut, exemple de voluntària lliurada plenament a una vocació de servei.

Un segon tema prioritari va ser el de l’atur. Ja al novembre del 1981 es va crear dins de Càritas una Comissió de l’Atur, l’ànima de la qual va ser l’amic Maties Palau, bon coneixedor del tema des de l’INEM, i que aviat va començar a preparar reunions amb diverses entitats: Diputació Provincial, Ajuntament de Tarragona, Delegació del Treball, INEM... i amb diverses Càritas locals interessades en la qüestió dels aturats, com Montblanc, el Vendrell o la Canonja. Un dels fruits d’aquests contactes i preocupacions va ser la creació d’una cooperativa, al juliol de 1982.