La Covid contra els Drets Humans

La pandèmia global és una situació molt temptadora perquè els governs s’extralimiten en l’aplicació d’unes polítiques restrictives que poc tenen a veure amb «la lluita contra el virus»

25 enero 2021 09:49 | Actualizado a 25 enero 2021 10:02
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Els Drets Humans i les llibertats estan en perill en un món globalitzat on les actuacions dels estats per a fer front a la pandèmia de la covid-19 els estan fent retrocedir encara més.

La batalla per la justícia social i la defensa d’aquests valors és global. La lluita feminista i dels col·lectius LGTBI, la defensa del territori contra l’extractivisme, la contestació mediambiental, els processos d’autodeterminació dels pobles, les protestes per un treball digne, les reivindicacions per uns serveis públics i de qualitat, les campanyes contra els tractats de lliure comerç i inversió; són només alguns exemples de lluites socials, laborals, nacionals o mediambientals d’arreu del planeta que, mitjançant l’exercici del dret de reunió i associació pacífica, reivindiquen una vida digna.

Les conquestes en matèria de drets i llibertats s’han aconseguit a través de l’exercici d’un dret de reunió intrínsecament lligat al de manifestació i protesta pacífica. Els governs ho saben i, per això, molts d’ells, el limiten prioritzant una suposada seguretat ciutadana –com a bé jurídic– restringint i vulnerant l’exercici de drets civils i polítics. La criminalització de les mobilitzacions pacífiques, l’ús excessiu de la força, les pràctiques de vigilància, així com les reformes legals restrictives amenacen el dret de reunió, el qual inclou la llibertat de qüestionar la forma en què s’organitza un estat o les polítiques que aplica un govern per a fer front a una crisi sanitària com la de la covid.

L’assenyalament, l’estigmatització, la persecució i la criminalització de la protesta de naturalesa pacífica, i la discrecionalitat policial i judicial contra activistes, periodistes, artistes i moviments socials produeix una indefensió de la ciutadania. Una estratègia de la por per produir un efecte de desmobilització, de silenciar a la societat i d’emmordassar a les veus crítiques defensores dels Drets Humans. Aquestes polítiques de limitació de drets i llibertats recorren el món i les pràctiques dels estats són múltiples. En aquest sentit, la pandèmia global és una situació molt temptadora perquè els governs s’extralimiten en l’aplicació d’unes polítiques restrictives que poc tenen a veure amb «la lluita contra el virus». El fort descontentament per les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia va en augment i comporta l’aplicació indiscriminada de lleis de seguretat ciutadana arbitraries per a restringir la protesta legítima de la ciutadania, així com per a limitar drets com els de reunió, d’expressió i d’informació. Uns abusos contra els Drets Humans que amenacen l’estat de dret.

És essencial reivindicar mecanismes de rendició de comptes dels governs i garantir la supervisió de les actuacions realitzades durant la pandèmia. La covid-19 no ha de servir com a excusa per a una major restricció de les llibertats individuals i col·lectives ja amenaçades.

Jesús Gellida: Politòleg, investigador social i escriptor.

Comentarios
Multimedia Diari