La canícula

Quan abaixen la persiana els Santfermins i el Mundial de futbol, i s’acaba el Tour, que aixequi la mà qui no s’hagi adormit algun cop veient una de les etapes per la televisió, apareix cada any, inexorablement, la canícula, que no és sinó aquelles sis o set setmanes que ballen entre els mesos de juliol i agost en què els termòmetres s’enfilen més amunt que mai i on els qui tenen la sort de treballar la resta de l’any es donen un descans. I els polítics, també.

Per això sembla que ara mateix ens trobem al mig d’una treva que, inestable com és el panorama, durarà només el temps just de refrescar-nos a la piscina i sortir-ne.

Així que a tots ens convé gaudir de les migdiades a la platja, a la muntanya o a casa amb l’ajuda de l’aire condicionat o dels corrents d’aire, de les passejades per rebaixar les calories de la cervesa, de les retrobades amb els amics de sempre i del retorn als orígens per visitar els familiars. 

Problemes de mobilitat

Però aquests dies de calor acostumen a tenir també un comportament especial que es repeteix estiu sí, estiu també, i que, d’una manera o altra, afecta la mobilitat d’aquells que utilitzen el transport per les seves vacances. 

La vaga de taxis d’aquests dies a la ciutat de Barcelona provoca llargues cues de turistes per agafar l’aerobús o el metro a l’aeroport del Prat i capítols de violència contra treballadors i vehicles de Cabify i Uber, que treuen l’autoritat moral als taxistes per defensar les seves legítimes demandes.

A aquest conflicte s’hi afegeix la del personal de cabina de la companyia low cost Ryanair i el perjudici que provoca en els usuaris que, en massa ocasions, no senten el suport de l’empresa irlandesa a l’hora de retornar-los els diners invertits en vols cancel·lats. 

I estem de sort que el personal de terra d’Iberia ha desconvocat la vaga que tenia plantejada. Si no hagués estat així, avui podríem estar parlant d’un caos important als aeroports. I atenció a possibles vagues a altres sectors com el del tren.

Gaudim, doncs, tant com puguem del que resta d’estiu perquè arribarà setembre i ens retrobarem amb la realitat. El 31 d’agost, just a les acaballes de la canícula, tancarà les seves portes el Bracafé del carrer de Casp i, amb ell, se n’aniran l’aroma característica que t’acompanya quan passeges per l’inici del passeig de Gràcia i les paraules cafeteres del malaurat Joan Barril que il·luminen encara les seves parets. 

L’actual porta d’entrada servirà d’accés a un pàrquing subterrani de quatre plantes que l’empresa propietària, Catalana Occident, ha decidit construir-hi. L’edifici, obra de l’arquitecte modernista Enric Sagnier, construït l’any 1891, conservarà tota la façana exterior però serà reformat per dins en la seva totalitat. 

No és aquest el primer dels negocis emblemàtics que pateixen una transformació a la zona del carrer de Casp. Primer va desaparèixer el cinema Novedades, després ho va fer l’Hotel Barcelona, més endavant va tancar portes el Cafè de la Ràdio i recentment ho ha fet el restaurant Navarra. 

Només resten al seu lloc de sempre dues activitats vinculades a la cultura i la comunicació tan simbòliques com són el teatre Tívoli i Ràdio Barcelona.

I l’ocupació hotelera?

Arribarà setembre, sí. I l’Administració traurà paquet a l’anunciar que la taxa d’atur ha baixat a causa del turisme, que serveix de pol d’atracció perquè molts aturats i estudiants trobin feina. Encara que a mi la dada que més m’interessarà saber és la de l’ocupació hotelera, que ens dirà l’estat de salut del sector a casa nostra. A veure si hi haurà sorpreses negatives.

I tornarà la política que, massa sovint, té la virtut d’amagar les coses que veritablement importen. L’any passat, sense anar més lluny, les destrosses de la tardor catalana van fer oblidar en un vist i no vist el drama que encara viuen les víctimes del terrorisme a Cambrils i Barcelona. 

Potser per això em fa avui tanta peresa parlar de política. Ja ho faré quan acabi la canícula i torni el fred.

Periodista. Nascut a Alcover, Josep Maria Girona ha estat sempre vinculat a la SER on va dirigir Ràdio Reus, Ràdio Barcelona i, fins fa mig any, la SER a Catalunya. Abans havia estat director de Comunicació de Prisa Radio. També és un dels promotors de Canal Reus TV