La culpa de tot és del Tarracvs

Les mascotes esportives no han tingut mai sort. Recordem el pobre Naranjito, la mascota del Mundial de futbol que es va celebrar a Espanya l’any 1982. Naranjito fou acusat, fins i tot, del ridícul que va fer la selecció amfitriona. Per acabar-lo d’enfonsar van fer una sèrie de dibuixos animats amb uns altres dos amiguets: Clementina i Citronio. El diari El País hi va dedicar un editorial demolidor. També hem oblidat les crítiques que va rebre Cobi, la mascota de Barcelona 92 que va idear Mariscal. Van haver de passar uns anys per reconèixer el factor innovador que va significar Cobi en el món dels ninots. I com no podia ser d’una altra manera, al pobre Tarracvs també li ha tocat entomar les desgràcies dels Jocs Mediterranis. La gent no l’ha volgut comprar. Quan va venir el rei, van prohibir treure fotos del monarca a la vora del romà dissenyat per Jean Jullien a partir d’un dibuix d’Aleix Girona, alumne de l’escola Abel Ferrater de la Selva del Camp. Com que la venda de Tarracvs no ha anat bé, els Jocs no han anat bé. Per cert, on són tots els Tarracvs que han quedat per vendre? Jo en tinc un, de Tarracvs, serigrafiat amb l’any 2017, data fallida i principi de totes les calamitats. Espero que d’aquí a 20 anys, quan siguem República, el meu Tarracvs tingui un valor incalculable que faci callar tots els qui ara malden del pobre ninot.