La despoblació de les paraules tarragonines. L'èxode humà comporta l'empobriment del lèxic propi

Ara que ja es viu la crònica d’una desertització anunciada, es parla i s’escriu molt sobre l’èxode humà a algunes comarques i poblacions tarragonines. Tard i malament, el despoblament ja es considera un «problema d’Estat» en diverses comunitats autònomes espanyoles. I en les estadístiques oficials, hi destaquen dotze comarques catalanes, principalment de Tarragona i Lleida. Les causes històriques de les migracions del camp a les ciutats han estat molt estudiades i, des de molt abans de la revolució industrial, són bàsicament econòmiques. Però la pèrdua de potencial humà en el món rural comporta una pèrdua menys estudiada, que és la creixent pobresa del lèxic i de la llengua.

A finals del segle XX, la Universitat de València va publicar un estudi que demostrava que un camperol analfabet d’inicis del mateix segle usava al voltant de trenta mil paraules més que els universitaris que han acabat la carrera a començaments d’aquest segle. Una conseqüència de la despoblació va ser l’oblit de paraules relacionades amb la natura, l’agricultura, els oficis i les eines que desapareixen del camp. L’Espluga de Francolí disposa del millor Museu de la Vida Rural de Catalunya i part d’Europa. Però el museu de les paraules perdudes cal cercar-lo amb lupa entre diccionaris i estudis minoritaris especialitzats que passen desapercebuts en els mitjans de comunicació. Grans responsables, en part, de l’empobriment del llenguatge.

S’estan oblidant paraules vinculades a l’agricultura, els oficis i les eines del camp

No fa gaires anys, el professorat universitari identificava de seguida l’origen dels alumnes per l’accent i les variants lèxiques de cada comarca o poble. Des de l’aparició de TV3, i amb la missió d’aconseguir una llengua estàndard per part de l’Institut d’Estudis Catalans, les diferències es van anar diluint, i cada vegada és més difícil saber d’on provenen els alumnes. Perquè, llevat d’un lleuger accent, quasi tots parlen igual. Un resultat són frases com: «Anem a Barna, quedem a pe ge i passem el finde al Piri». («Anem a Barcelona, quedem al passeig de Gràcia i passem el cap de setmana al Pirineu»). Com, divi (divina), cari (‘carinyo’) i profe, uni, facu…

Són diminutius que acceleren la inevitable tendència econòmica del mínim esforç de la llengua, malgrat que l’abús del diminutiu és carrincló. A més, el mal ús del llenguatge, abreviatures i sigles de Twitter i xarxes socials assassinen l’ortografia.

Tot plegat crea un immens cementiri de paraules en desús, oblidades i en perill d’extinció. És un fenomen que afecta les antigues mesures agrícoles de capacitat o de pes com petricó o arrova. Com galet, ara que una sommelier influencer (influent) reivindica el retorn del porró. O el vell debat entre carajillo i sigaló quan la moda és el còctel. I gambar s’ha substituït per footing, joogging i running. Les més perjudicades són les variants dialectals, arraconades pel català estàndard i els neologismes provinents de l’anglès i del món informàtic i cibernètic. Com a mostra, entre les quinze noves paraules incorporades enguany pel Diccionari de l’IEC hi consta bitcoin, però només accepta nou i no anou.

Un camperol d’inicis del segle XX usava unes trenta mil paraules més que universitaris d’avui

No tot està perdut. El Grup de Recerca en Lexicografia i Ensenyament de Llengües Estrangeres de la Universitat Rovira i Virgili fa molta feina de recerca i publicacions sobre la matèria. M. Àngels Massip va presentar a la Universitat Autònoma de Barcelona la seva tesi doctoral El lèxic tortosí: història i present. I a un poble tarragoní que perd habitants, fa anys que un pagès il·lustrat prepara un interminable vocabulari de paraules extingides a la seva comarca. En solitari, sense subvencions i calladament. Com Joan Coromines va fer el seu diccionari etimològic de la llengua catalana. I com Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll van construir el Diccionari català-valencià-balear.

També l’IEC acaba de publicar un nou Diccionari descriptiu de la llengua catalana, pensat i entenedor per a no especialistes, que recull dos segles de paraules. Pel que fa al català del sud, als llibres d’estil dels mitjans de comunicació de la Generalitat ja van desaparèixer, des del seu naixement, paraules tan tarragonines i fonamentals com natros, naltros, natres o naltres, per exemple. I qui perd la seva llengua també perd la seva identitat.

* Periodista. Amb arrels familiars a la Terra Alta, Joaquim Roglan va ser corresponsal a Ràdio Reus i cofundador d’Informes-Ebre. Professor universitari, ha treballat als principals mitjans de comunicació de Catalunya i ha escrit vint llibres. Viu retirat a l’Empordanet.