Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

La difícil independència

Cal aclarir el cost a curt termini i a mitjà termini que tindria una declaració unilateral de independència
Whatsapp

Els promotors de la independència ja van avisar des del principi i continuen fent-ho que els entrebancs i les dificultats series molts, i així va succeint. El poeta diu: «en una aventura l’important és partir». Però com que la independència no és o no hauria de ser una aventura, el que és més important que partir és arribar.

La possible independència de Catalunya sembla que vol ser més jurídica que política. És a dir, fins ara el guió independentista en realitat l’han fitxat juristes i els polítics els creuen i els segueixen totalment.

I el guió fitxat pels juristes assessors del sobiranisme ha tingut les següents fases. En primer lloc la creació del dret a decidir, en segon lloc i per portar-lo a la pràctica la necessitat de fer una consulta. I aquesta segona fase es va dividir en tres subfases, que són les següents: la primera, sol·licitar la delegació per fer-la, de l’Estat a la Generalitat.

Si això fallava aprovar una llei de consultes pròpia pel Parlament Català i la tercera subfase, pot ser aquesta no prevista inicialment i per tant amb una certa improvisació, el de fer una consulta com a dret de participació dels ciutadans d’acord amb articles de la mateixa llei de consultes no suspesos pel Tribunal Constitucional.

I la tercera i darrera fase són les eleccions anomenades plebiscitàries, que segons els promotors, han de donar lloc a una possible declaració unilateral d’independència.

Aquesta construcció jurídica que sembla brillant i feta per juristes amb un gran currículum, especialment acadèmic, es completava per si les coses venien malament, amb una sortida d’una certa enginyeria jurídica que consistia a donar una gran importància a les formes per dissimular el fons.

És a dir, no dictar actes administratius escrits, però impulsant obertament el procés de la consulta de forma pública i reiterada i passant el problema, com tantes vegades passa, a alguns funcionaris, siguin directors de col·legis, instituts o secretaris d’Ajuntament que fossin o no independentistes, que tot és legítim, només faltaria, s’havien d’adaptar, com és lògic, a la legislació vigent i a les decisions dels tribunals, inclòs el Constitucional, si suspenia la consulta.

Però aquesta mena d’enginyeria jurídica on el Govern Central buscava cada dia al Diari Oficial de la Generalitat indicis en forma d’actes administratius que no acabava de trobar, tenia un problema i és el del fet que ja fa temps que tot i la importància de les formes, els tribunals i la jurisprudència donen més importància al fons de les coses, especialment en el dret públic, és a dir, el dret constitucional i el dret administratiu i com d’altra banda no potser d’altra manera en un estat de dret de la Unió Europea.

Modestament, aquest articulista pensa que el guió o el full de ruta com es diu ara, hauria d’haver estat un altre, i potser ho hauria estat si els juristes brillants però de despatx haguessin comptat més amb juristes també brillants però del carrer de carrer, perquè el guió s’havia d’haver centrat a veure les possibilitats reals partint d’una Constitució espanyola que parla que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol i de la indissoluble unitat de la nació espanyola, que és indivisible.

És a dir, si la unitat es diu que és indissoluble i indivisible, què volen que diguin els tribunals espanyols, el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem, inclosos Magistrats, com diuen els mitjans, d’un signe o altre, inclosos també els proposats pels sobiranistes.

O què pot dir el Consell Català de Garanties Estatutàries de la mateixa Generalitat respecte a la creació de les estructures d’Estat a Catalunya. Doncs només poden dir el que han dit.

I que vigilin que a les eleccions plebiscitàries no passi tres quarts del mateix si no canvien d’assessors o de currículums, perquè s’han anunciat tant que encara que la convocatòria respecti les formes de les eleccions autonòmiques i no parli de plebiscitàries també podia haver-hi problemes. I és que els expedients acadèmics són bàsics i importants però la pràctica i toca de peus a terra també.

Per tant, si no es trobava resposta jurídica real al problema de la negativa del Govern central a negociar i al que diu la Constitució, s’hauria de valorar més ben valorada la possible declaració unilateral d’independència, però dient des del primer moment el cost que això podria suposar quant a la molt possible sortida de la Unió Europea i al finançament immediat en els mercats.

És a dir, fer l’anomenat discurs de la por però des de dins i aclarint el cost que això pot tenir a curt termini i el benefici a mitjà termini, perquè especialment els joves, jubilats i aturats sàpiguen on són. Els ciutadans agraeixen la claredat i la transparència.

Meteorològicament parlant les borrasques en general entren per Galícia, passen per Madrid i arriben a Catalunya. Però de tant en tant alguna es forma enfront de les costes catalanes i apareix al litoral, prelitoral i s’endinsa en el territori.

Doncs bé, l’únic desig que té aquest menorquí-català o català-menorquí és que totes les catalanes i catalans quedin al resguard de la pluja.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También