La filtració de la sentència

La filtració és en un fenomen social molt habitual en totes les situacions en les quals es vol guardar un secret i tots els esforços esmerçats serveixen per a tot el contrari. El refranyer català resumeix la filtració en la dita del secret de l’ametller, que ningú havia de saber-lo i tothom el va saber. Una altra versió del secret de l’ametller diu que només el sabien tres: els de la vila i els forasters. Això és el que ha passat amb la sentència del procés que només la sabien tres: els magistrats i els reporters. Manuel Marchena, el president del tribunal que ha elaborat la sentència, es va mostrar dissabte «disgustat» per les filtracions que han difós per diversos mitjans de comunicació continguts essencials del veredicte. Marchena havia adoptat grans mesures de seguretat, com prohibir que els magistrats que intervenen en les deliberacions es comuniquessin per correu electrònic. No ha servit de res. Recordo que Jordi Pujol, si es filtrava el nom d’un futur conseller, en nomenava un altre. Per això ningú no volia aparèixer a les travesses del Govern. També passa el mateix en l’elecció del Papa. Els cardenals saben que si surt publicat el seu nom tenen garantit que no seran el proper successor de Pere. La filtració d’una sentència és greu i la llei hauria d’emparar el dany que suposa per als processats la subhasta pública de les penes.