La importància del pregó de Festa Major. El respecte de viure des de dins la tronada

Avui és Sant Pere, Festa Major de Reus. Fa un any em va trucar l’alcalde, Carles Pellicer, per brindar-me l’honor de ser la pregonera de la meva ciutat, protagonitzant un dels actes més simbòlics de la festa.

La proposta em va sobrepassar, no he cregut mai que mereixés un privilegi d’aquestes característiques, al mateix temps no ho podia refusar. Van ser molts dies de donar voltes a què volia dir, què no volia dir i sobretot a com volia fer-ho. De seguida vaig pensar que una empresa com aquesta s’encara millor en companyia, i a tothom a qui ho vaig consultar em va dir que sí d’immediat. 

Ens hi vam posar el Ramon i la Marta, sempre disposats en l’aspecte tècnic i humà; el Jordi, l’home bala, es va encarregar de buscar els efectes i col·locar-los a lloc; el Fito, sensible com sempre, es va encarregar de retallar la cançó que interpretaria en directe a mig pregó; l’Oriol va escollir una de les seves veus per fer d’oient espontani des del públic; i el Josep Maria, ganxet per uns dies, va fer la revisió del «guió radiofònic». Després de repassar la meva infantesa i joventut, vaig voler homenatjar la ràdio que em va acollir des de molt jove, Ràdio Reus, i als meus companys que em van ensenyar l’ofici.

Vaig voler rubricar el pregó amb un convit a celebrar un acte democràtic com era el que estava previst per a l’1 d’octubre: votar en un referèndum per decidir el nostre futur com a república.

Aquestes paraules no van agradar a tothom, com els llaços grocs que van ser retirats avui fa cinc dies en plena lectura del pregó. El prec final de Xavier Graset, pregoner d’enguany, ha estat el de demanar la llibertat dels presos polítics. Qui ho havia de dir el 24 de juny de l’any passat! Només volíem votar, no sortir al carrer per demanar la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats i exiliades.

Com a resum de la meva experiència personal, el fet de viure unes sensacions tan intenses em va fer adonar de la importància de les tradicions, de com els reusencs i reusenques s’apleguen a la plaça del Mercadal per veure i sentir les tronades, la primera de les quals vaig tenir el privilegi d’encendre, i sempre agrairé que l’alcalde se saltés el protocol i permetés entrar a la plaça a qui m’havia ajudat a fer un pregó coral cedint-me hores de debat i assajos, fet que va fer saltar les llàgrimes a més d’un.

Aquelles hores en què no vaig tocar pràcticament de peus a terra, que em vaig trobar gent que feia molt de temps que no veia i no vaig poder dedicar el temps que hauria volgut, aquelles felicitacions de persones desconegudes... moments especials en què es gaudeix de tot i es vol viure amb els cinc sentits...

Sentir-me acompanyada en una experiència especial i absolutament desconeguda com aquesta va resultar molt reconfortant. La Tronada ens va unir, la vam viure junts com feia molt de temps que no fèiem, els meus germans i amics més propers eren molt a prop meu en aquell moment, i malgrat la por que em feia inicialment, vaig pensar en els meus pares i el privilegi que aquell ble encès m’atorgava a l’hora de donar el tret de sortida a la Festa Major de Reus.

Comunicadora. Montse Llussà va néixer a Reus, on va començar la seva trajectòria radiofònica. Treballa al ‘Versió RAC1’. Veu d’espots i programes a Canal Reus,TV3 i TVE. Graduada en logopèdia, és professora de veu a Blanquerna.