He passat les vacances a Eslovènia. Venia carregat de temes i amb ganes d’explicar meravelles del Parc Nacional del Triglav, però el retorn a Catalunya no podia ser més aspre. L’atemptat gihadista em va enxampar a Barcelona i més concretament a la Diagonal per on va fugir Younes Abouyaaqoub. Un altre dia entraré en detalls. Al mig de la tragèdia, com havia d’escriure de la bellesa dels Alps Julians! Tot just quan l’actualitat dels atemptats ha afluixat, torna més fort que mai el procés, de manera que lligaré per aquí la meva experiència vacacional. Eslovènia és un país independent des del 1991. La separació de Iugoslàvia es va consumar després de l’anomenada Guerra dels Deu Dies que va costar la vida a 18 soldats eslovens. Un any després, Eslovènia era reconeguda per tots els Estats de la Unió Europea i entrava a formar part de les Nacions Unides. Si volem fer paral·lelismes amb Catalunya, cal tenir en compte que Eslovènia va celebrar un referèndum amb el 93,2% de participació i un 95% de suport a la independència.