Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La mare

La meva mare va demanar a Déu que li donés un minut més de coneixement que de vida. I així va ser.

Josep Ramon Correal

Whatsapp

No sé per quin motiu, però m’havia fet la idea que la mare no moriria mai. Potser perquè, passés el que passés, la mare sempre estava allí i em feia sentir jove. Per a la mare, malgrat els meus seixanta anys llargs, jo seguia essent ‘el nen’. Ella n’havia complert 91, d’anys, fet que confirmava la meva convicció que era immortal. Tanmateix, aquest dissabte ens ha deixat. Quan es va trobar malament em va dir: «Li he demanat a la Mare de Déu que se m’emporti». Davant un acord entre elles no hi havia res a fer. La meva mare era profundament creient i se n’ha anat reconfortada per la seva fortalesa espiritual. Igual que la padrina Bepeta, va demanar a Déu «un minut més de coneixement que de vida». I així va poder acomiadar-se de tots serenament. En una carpeta va deixar-me les instruccions d’on volia ser enterrada. En una bossa hi havia arreglats els pantalons de muntanya que li havia deixat dies enrere. Com ho faríem sense les mares?

Temas

Lea También