Más de Opinión

La pastanaga no existeix

El periodista Guillem Sánchez ha escrit un llibre sobre la vida d’un home que no sé sap a quantes víctimes ha estafat. El publica Ediciones Península

Fàtima Llambrich

Whatsapp
Fàtima Llambrich. Foto: DT

Fàtima Llambrich. Foto: DT

La pastanaga no existeix. Sí, sí, s’entén perfectament que volguéssim pensar que algun dia les aconseguirem, però el tema és que no hi són, només ens les imaginem; són l’alicient que necessitem per anar tirant. La pastanaga són les promeses o les insinuacions o fins i tot els castells de sorra que ens fem del no-res: en les amistats, en la vida laboral, en el sexe. Només existeix allò que passa. El que sí que existeixen són les febleses i tots les tenim, per això tots sóm víctimes potencials d’un estafador. Les ànsies de millora van molt bé als estafadors: la necessitat de tenir un pis en propietat o d’una parella interessant. També els funcionen els caràcters generosos, que ajuden, que es desprenen dels diners en benefici d’un altre.

!Ell creu que no és ningú i que ningú li farà cas sent com és. De petit va entendre que necessitava fingir per aconseguir el que volia; necessitava enganyar»; explica l’autor Guillem Sánchez en relació a El estafador. El Guillem no s’ha precipitat en escriure el llibre, ni en publicar-lo. No ho ha fet fins tenir-lo ben enllestit. De fet, fins molt temps després, perquè hi ha víctimes que el van trucar per fer-se enrera. Per això s’entén que expliqui que «la part més dura és aquesta, com a periodista he hagut de fer moltes concessions», perquè les fonts d’informació no volien que se les reconegués. I li surt de l’ànima un «ha costat molt». De l’estafador no en vol parlar ningú, a priori. A base d’anar picant pedra, però, el periodista ha trobat informació i testimonis suficients com per oferir un producte que dibuixa l’estafador, la varietat de víctimes, el context en què delinqueix i el sistema judicial i policial que el persegueix i que l’empara; sense voler-ho.

L’estafador

D’ell, d’en Paquito, només us en desvetllo dos detalls: «Té diners guardats, evidentment. No ha tingut temps de gastar-se tot el que ha estafat», comenta l’autor. I aporta un indici per validar esta teoria: «l’advocat que té no és d’ofici, és un advocat particular i li està pagant». Amb la investigació que ha fet ha arribat fins el pis on l’estafador va passar la infancia; abans que fos un pilot d’Iberia o algú important a can Barça. I no, no el coneixereu pel nom de Paquito.

La varietat de víctimes

L’autor com queden després de la interacció amb l’estafador Francisco Gómez: «ridiculitzades». «Deixa molta terra cremada al seu pas»; afegeix. I transmet la sensació que això és precisament el que més ímpetu li ha donat per tirar endavant el projecte, tot i les dificultats. El llibre traspúa esta necessitat de posar el focus en una persona que queda aixoplugada per la vergonya que senten les víctimes. I també el manté a resguard, sense pretendre-ho, el sistema.

El sistema judicial i policial

«Hi ha una descoordinació entre cossos policials i entre els cossos policials i el sistema judicial», exposa el periodista. De fet, no hi va haver una comunicació –per exemple informatitzada- que permetés que uns als altres s’alertessin. Ni d’un jutjat a l’altre. De tal manera que l’estafador anava fent ara aquí i ara allà com si fos la primera vegada a cada lloc. I, a més, s’hi ha de sumar el fet que no totes les víctimes acaben denunciant. Hi ha molts perquès: la vergonya, l’honor («a mi no me estafó, a mi me robó» –explica un testimoni-) i el diner negre són, en ocasions, motius suficients com per no anar a comissaria a presentar denúncia. I un cop posada la denúncia després hi ha l’atzar de les mans on cau.

Les persones, la tossuderia, les ganes de treballar, el volum de feina, la motxilla personal que cadasqú arroseguem i que ens fa capficar-nos més en uns temes que no en uns altres. Tot suma. «Hay policías que necesitan que sus superiores les den confianza y otros que necesitan que los desafíen», llegiran al llibre. I l’autor aclareix que hi ha unitats d’investigació que no van perseguir a l’estafador, com si el cas hagués quedat a la pila de pendents. I anava generant paperassa en jutjats i comissaries policials, alhora que anava engatussant a noves víctimes amb una pastanaga que no existeix.

Nascuda a l’Ametlla de Mar. Autora del llibre ‘Sense Cadàver/Sin Cadáver’. A TV3 informa de notícies de l’àmbit judicial, policial i de la seguretat. 

Temas

Comentarios

Lea También