Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La prostitució, debat etern

Ja s'albira que aquest tema difícilment trobarà encaix polític a l'hora de legislar
Whatsapp

Fa unes setmanes estigué d’actualitat l’etern dilema sobre si cal o no legalitzar la pràctica de la prostitució. El debat es reinicià a partir d’una sentència emesa per un jutge de Barcelona que plantejava que la prostitució pogués arribar a considerar-se una activitat laboral més. I fou a partir d’aquest plantejament que s’obrí la caixa dels trons!

Més recentment, l’organització Amnistia Internacional s’ha definit a favor de la despenalització de la prostitució. En conseqüència, el secretari general d’Amnistia Internacional, Salil Shetty afirmà que l’entitat es posarà a treballar «per preparar el terreny per adoptar una política per a la protecció dels drets humans de les persones que la practiquen». I ja hem tornat a entrar en el terreny del fariseisme argumental!

Més enllà de plantejar si les persones –homes i dones– que es prostitueixen, poden cotitzar a la Seguretat Social, tenir un contracte de treball i dret a l’atur, s’entrà en el terreny demagògic de deixar de banda l’adequació laboral d’una activitat per argumentar filosòficament sobre drets humans i sobre l’abolició d’una activitat d’arrel ben popular.

La realitat més primària és que els homes i les dones tenim unes apetències sexuals diferents quant a periodicitat. La majoria dels homes gairebé sempre estem a punt, mentre que una gran part de les dones només estan plenament actives en determinats dies, d’acord amb els cicles que determina el seu propi organisme. Estant així les coses, resulta fàcil d’entendre que hi ha una mena de demanda que supera l’oferta, cosa que des de sempre ha generat que hi hagi persones que es dediquin a satisfer aquestes necessitats. I és a partir de la demanda de serveis sexuals que es genera un gran volum de negoci.

Si mostrem números, veurem que el món de la prostitució a Espanya mou, en l’àmbit oficial i amb dades que s’han tractat com a producte interior brut, una quantitat propera als quatre milions d’euros anuals, en tant que les persones que es dediquen a aquesta tasca superen de llarg el mig milió.

Alhora, hi ha un seguit d’edificis i locals dedicats a acollir activitats relacionades amb la prostitució, tot i deixar de banda la que s’ofereix a determinats carrers o carreteres i altres espais marginals.

Davant d’aquestes dades reals potser aniria bé realitzar plantejaments igual d’autèntics, però sobretot pràctics, que ajudessin a posar en el lloc laboral i econòmic aquesta activitat tan arrelada a l’àmbit social.

Malauradament, quan es llegeixen les declaracions d’una destacada sindicalista, en les que afirmava que la prostitució no és un ofici sinó una forma de guanyar-se la vida, combinada amb altres pronunciaments polítics del mateix to, ja s’albira que aquest tema difícilment trobarà encaix polític a l’hora de legislar.

Res no hi fa que una minoria de partits polítics, com Izquierda Unida o Esquerra Republicana de Catalunya, demanin en seu parlamentària la regularització de la prostitució, com a millor fórmula per protegir les persones que de forma voluntària es dediquen a atendre les necessitats sexuals d’altres persones a canvi de diners, una regulació que igualment ajudaria a combatre les màfies i proxenetes que exploten preferentment les treballadores sexuals. Si no canvia la mentalitat puritana d’una part dels nostres representants polítics, tot quedarà tal com està.

En conseqüència, a desgrat d’un debat que prompte s’esvairà, la situació sembla indicar que la societat continuarà mirant-se la prostitució com si no existís. D’ara endavant i com de costum es consentiran les pràctiques sexuals de pagament qualificant-les d’oci adult o amb altres eufemismes, amb la qual cosa es continuarà deixant de banda una activitat que continuarà en mans de grups il·legals i mafiosos.

Si la situació de la prostitució es manté tal com està les persones que treballen en aquest àmbit continuaran amb la seva existència precària, majoritàriament en règim d’esclavatge i sense els mínim drets humans. I de res positiu serviran normes que intentin coartar una activitat que ha sobreviscut a tota mena de contrarietats.

Ja fa massa anys que les pràctiques farisaiques estan instal·lades en la nostra societat, amb usos i costum que prediquen un seguit de conductes moralment correctes mentre se’n practiquen altres de ben diferents. Són molts segles de persones i estaments que es mostren contraris a la prostitució, mentre que utilitzen els serveis que ofereixen homes i dones, sempre amb gran discreció. Capítol a part mereixerien els col·lectius que sobre el paper i la pràctica menystenen les dones, a les quals assignen papers servils en referència als homes, i que massa sovint canalitzen els seus impulsos sexuals per camins altament aberrants.

Després d’aquesta breu exposició, la pregunta que ens ve al pensament és: tant costaria regular una activitat que forma part consubstancial de la societat?

En qualsevol cas, si com de costum es deixen darrere les propostes de persones i de grups que demanen la regulació d’una activitat que ajudaria aflorar una economia fins ara submergida, i que alhora atorgaria drets a persones que no en tenen, continuarem com sempre i sense que ningú s’escandalitzi per les dobles conductes tan a mida del país.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También