La prova dels Reis de Tàrsia

A partir del breu text de l’evangeli de sant Mateu (2, 1-12) sobre uns personatges savis i llunyans que, guiats per l’estel, viatjaren per trobar Jesús nat, els Reis d’Orient s’inseriren en la tradició catalana.

Des de temps medievals apareixen en múltiples obres artístiques i en la teatralitat popular. 

Existeix un document d’especial interès perquè aporta una il·lustració en color i la geolocalització concreta d’una procedència potencial.

Es tracta de l’Atles català o Atles de Cresques, obra clau de la cartografia medieval. Fou realitzat el 1375, data del document, i el 1380 ingressà a la col·lecció reial francesa com a regal del monarca català Pere III el Cerimoniós a Carles V de França.

Es conserva a la Biblioteca Nacional de França a París, si bé el Museu Marítim de Barcelona, a les drassanes reials, en conserva un facsímil i un recurs expositiu en què es contempla amb claredat. L’autor fou Cresques Abraham, ajudat pel seu fill Jafudà, d’una família mallorquina jueva del segle XIV.

Mites i realitats

Està il·lustrat amb il·luminacions o dibuixos a color, anotats. Facilita molta informació sobre la mar Mediterrània, i el coneixement i la concepció, de vegades llegendària, que es tenia de les zones llunyanes del món. La realitat dels vents i mars i l’existència de costes i terres distants, es barrejaven amb mites que la població planera veia com a certeses.

Dins les perles dels territoris d’Àsia, hi ha la informació que desperta el nostre interès, perquè vincula el genèric Orient dels Reis Mags a una àrea geogràfica concreta.

Hi llegim: «Aquesta pruvincia es apel·lada Tarsia de la qual axyren los tres reis fort savis, e vingueren en Batlem de Judea ab llurs dons e adoraren Jesucrist. E son sebollits a la ciutat de Cologna a dues jornades de Bruges».

Efectivament, el 1164 els cossos dels Mags, localitzats el 1158 a Milà, s’havien dipositat a la catedral germànica de Colònia, on encara es veneren. L’Atles situa la província de Tàrsia en l’altiplà de l’antiga Pèrsia, actual Iran.

A principis del XIV La descripció del món. Llibre de les meravelles de Marco Polo coincideix en la procedència persa dels tres Mags, concretant-la en tres ciutats: Sava –Saveh–, Ava –Aveh– i Kaixan.

Cap rei negre

Els tres majestàtics personatges munten sobre sella cavalls de colors diferents, i duen al cap corones, emblema de distinció adoptat des del X per substituir la iconografia del bonet o capell frigi amb què se’ls havia caracteritzat.

El dibuixat en posició avançada, amb barba, senyala amb el dit cap al cel mentre mira els companys, com si els parlés. Llueix indumentària d’una peça única de color verd. Darrere, amb roba ataronjada, un rei imberbe més jove sembla sorprès. Finalment, amb bigoti i barba, el tercer, de blau, clou la comitiva i dialoga amb el primer.

Els tres porten a cada mà esquerra els tres obsequis que se’ls va assignar: or, mirra i encens. En el segle II sant Ireneu de Lió n’explicava a Adversus haereses –Contra les heretgies– el sentit. La mirra prova la condició humana i mortal; l’or, la reial, i l’encens, la divina.

La prova dels regals

Però els tres savis no els ostenten només com a símbols. El text teatral més antic en llengua castellana, l’Auto de los Reyes Magos, inclou un diàleg entre «Caspar», «Melchior» i «Baltasar», que revela que els mou el descobriment de la veritable condició del «rei» que van a visitar. 

És la prova dels regals. És Melcior qui, davant la pregunta de Gaspar sobre com descobriran si és home mortal, rei de la terra o monarca celestial, sentencia que el regal que triï el delatarà. Com explica la tradició, el Nen acceptà els tres obsequis perquè és alhora home, rei i Déu. Que tinguin un molt bon 2018!