Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

La rebel·lia no té edat

Els nostres pares han decidit no callar més i lluitar pel que consideren just i essencial. Avis i àvies lluiten amb molta efectivitat tant pels seus drets com per als de les generacions que els succeeixen

Laura Solé

Whatsapp

Són guerrers, decidits, rebels i valents. Amb un llarg tros de la vida feta, però encara amb il·lusió per assolir nous reptes i viure noves experiències. Són els nostres pares, una generació que ha patit la postguerra i que han sabut transmetre’ns el valor de l’esforç a través del treball, la responsabilitat, l’honestedat i que al matiner tot li surt bé.

Però també són una generació que ha patit la dictadura i que a base de cops van aprendre a haver de callar si no volien patir més represàlies. El seu dia a dia era treballar, treballar i treballar per tirar endavant la família i sobreviure en un país on la llibertat només es veia travessant la frontera.

Alguns d’ells ja eren reivindicatius durant els 40 anys de dictadura, però per altres ha estat a la vellesa quan han decidit no callar més i lluitar pel que consideren just i essencial. En tenim molts exemples mediàtics d’avis i àvies que lluiten tant pels seus drets com per als de les generacions que els succeeixen.

Recordeu els iaioflautes? Van ser el primer moviment d’avis i àvies reivindicatius que va sorgir arran del Moviment 15M, el Moviment dels Indignats, i que es van fer mediàtics. La primera acció la van realitzar a Barcelona, l’octubre del 2011, ocupant la seu central del Banc de Santander. La imatge amable i entranyable de les protestes dels iaios va esquivar la criminalització dels Moviments Socials i va evitar la repressió policial. 

El col·lectiu dels iaioflautes de seguida es va escampar ràpidament com una reguera de pólvora per tota la península. Uns avis i àvies compromesos amb la defensa dels seus drets i, sobretot els dels seus fills i néts. No volen veure retallats els drets i la llibertat que tant els va costar aconseguir.

Un esperit de protesta civil pacífica seguit pels «Avis i àvies per la llibertat de Reus». En aquest cas el moviment va sorgir per expressar el seu suport a la llibertat dels presos polítics empresonats. També la seva acció es va convertir en mediàtica i seguida per col·lectius d’avis presents a 25 municipis catalans, denominats «Moviment Taca d’Oli».

Fa pocs dies que els Avis i Àvies per la Llibertat s’han autoinculpat per la jornada del referèndum de l’1-O i diuen estar disposats a intercanviar-se pels presos polítics. Aquesta manera tan efectiva de protestar i d’organitzar-se dels jubilats ja ha creat escola i quan veuen amenaçats els seus drets o cal lluitar per a una injustícia s’armen amb xiulets, armilles i pancartes.

L’últim exemple s’està vivint a Badalona, on els avis i àvies estan en peu de guerra perquè els han precintat per ordre judicial el seu casal. El casal de Can Mercader els servia per a socialitzar a través de la conversa, el billar, el parxís, el dominó, les cartes, el macramé, la mitja, el ball...
Un veí els va denunciar per excés de soroll l’any 2014 i la no actuació en la denúncia per part de l’ajuntament de Badalona, que és qui gestiona el local, ha fet que finalment hi hagi sentència per precintar-ho.

La sorpresa dels avis va ser majúscula quan es van trobar que no podien entrar més al casal i sobretot, en saber-ne el motiu. Els més de quatre-cents avis afectats de seguida es van organitzar i van decidir comprar xiulets i encarregar una pancarta per a lluitar pel seu casal. El lema de la pancarta: «El casal és vida». La seva fermesa i accions ja els ha donat fruit: han aconseguit un local provisional i hi ha bona disposició per recuperar el casal de tota la vida.

Sigui una lluita a escala de casal o una lluita a escala de drets fonamentals el cas és que els nostres avis i àvies ens demostren dia a dia que són una generació compromesa i reivindicativa. Han passat del silenci a la paraula i no volen que ningú els faci callar mai més.
Cal valorar més l’experiència i aprendre d’aquesta generació guerrera, decidida, rebel i valenta. A la vellesa hi ha molta bellesa. 

Laura Solé, vinculada als serveis informatius de TV3, ha presentat el ‘324 Comarques’ i l’espai ‘L’entrevista’ del 324 i ha participat en el programa ‘Els matins’. Dona classes a la Universitat Autònoma de Barcelona.).

Temas

Comentarios

Lea También