La represa

La represa ha agafat velocitat. Estic parlant de la represa de l’activitat política que mira de sobreposar-se o acomodar-se als efectes de la pandèmia. A França la gestió de la crisi ha catapultat l’alcalde de Prada de Conflent. Jean Castex ha passat de ser un desconegut, que havia tingut responsabilitats de segona línia en diversos ministeris, a dirigir el desconfinament. A l’època de Sarkozy també havia sigut secretari general, i ara Macron fa un canvi de govern per refer-se de la patacada de les municipals. Substituirà Edouard Philippe que ha guanyat les municipals de Le Havre i que ja semblava destinat a plegar. A la Catalunya Nord, Castex havia donat suport a la Universitat catalana d’estiu, i a la catalanització dels cadastres de Conflent. 

Una altra cosa és el que ha passat a Perpinyà, on l’ultradretà Louis Aliot serà l’alcalde d’una població de més de cent mil habitants. El desconfinament va com va. També ha reprès l’activitat electoral a Euskadi i Galícia, i està per veure si hi ha premi o desgast de la gestió que s’hagi pogut fer a cada lloc, o a l’hora de mobilitzar l’electorat, que potser no voldrà córrer segons quins riscos a l’hora de sortir de casa i fer cua davant d’una urna.

La prioritat de Torra ha canviat, però el Suprem el farà saltar del càrrec, del tauler

Una altra cosa són les platges. Obertes abans que les escoles. Sigui com sigui, també amb l’amenaça dels rebrots, anem superant revetlles com les de Sant Joan o les de Sant Pere, que et deixen amb un pam de nas. Tot el cicle de festes majors que o bé han quedat cancel·lades o amb quatre actes pelats, com ha passat amb la de Reus, o amb el concurs de castells de focs de Tarragona, que et deixen amb aquell dubte i rossec de la consciència de saber si no es pot anar més enllà. Els dubtes s’acaben quan penses que ens hi juguem la pell, però la incertesa continua quan veus que aquesta aturada s’endú tanta activitat econòmica, que ja veurem qui queda per anar a votar. Aquí a Catalunya l’escenari d’unes possibles eleccions a la tardor s’ha acabat d’accelerar amb el Suprem amb ganes d’acabar amb el mandat del president de la Generalitat, Quim Torra. Ara que s’havia agradat, compromès amb la gestió, sense abandonar el Palau tots aquests mesos, potser ha maleït algun dia el perquè no va acabar despenjant la pancarta de la façana al primer avís de la Junta Electoral. Però així van les coses. No sé quants alcaldes haurien de quedar inhabilitats després del dia de l’Orgull LGTBIQ, però està clar que una pancarta farà caure un president de la Generalitat. La pandèmia ha fet canviar el criteri del president, disposat a plegar amb els pressupostos aprovats i sense escó de diputat. La prioritat ha canviat, però el Suprem el farà saltar del càrrec, del tauler, i la seva partida es pot acabar abans d’hora. També és cert que el seu advocat Gonzalo Boye també considera que entre recursos i apel·lacions Quim Torra pot seguir presidint la Generalitat ben bé un any i mig més.

Una altra cosa és si entre els seus i els socis, i l’oposició, hi hagi desig d’allargar el mandat. Ciutadans ha dit que no té pressa, mentre mira de recuperar crèdit fent-se valer amb Pedro Sánchez. I a Junts per Catalunya sí que hi ha hagut una sacsejada que ha desencallat la transformació d’aquesta fórmula en un nou partit que força al PDeCAT a decidir què vol fer. Després que fracassessin unes negociacions perquè la Crida i PDeCAT es dissolguessin a JxCat i David Bonvehí amb Ferran Bel es neguessin a perdre l’organització, Carles Puigdemont tira pel dret i convoca assemblea pel 25 de juliol, per Sant Jaume. Entre els impulsors hi ha força noms de les nostres comarques, des de Dolors Ferrer, alcaldessa de Valls, al de Montblanc, Josep Andreu, des d’Eusebi Campdepadrós, secretari de la Mesa del Parlament, Teresa Pallarès, diputada reusenca, el tarragoní Jordi Sendra o el vila-secà Jaume Renyer, o l’ebrenc Xavier Pallarès, entre d’altres. Tots ells de procedències polítiques diverses, amb els quals Carles Puigdemont insisteix a desbordar el passat i a mantenir la reivindicació que l’1 d’Octubre l’independentisme va guanyar.

Del llast que ha deixat anar, també n’hi ha que han deixat aquesta via com el que pugui aglutinar el nou partit de Marta Pascal, el Partit Nacionalista de Catalunya, que adoba un espai atomitzat, on ja hi ha des d’Units per Avançar, a Demòcrates, Lliure o la Lliga Democràtica. ERC s’ho mira amb ganes de fer les eleccions com més aviat millor, convençuda de la seva fortalesa organitzativa i amb les enquestes a favor.

La represa de l’activitat va agafant ritme, ja veurem què hi haurà primer: si unes eleccions o una segona onada del Covid-19.

*Xavier Graset  és periodista i dirigeix i presenta el programa ‘Més24’ (TV3) i n’havia fet altres com ‘L’oracle’. Va començar a Ràdio Salou i va ser promotor de Canal Reus TV.