Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La taverna dels perdedors. PP i Ciudadanos, descol·locats amb la moció de censura

Ni un bri d’autocrítica. És o no llenguatge tavernari el de Rafael Hernando quan diu que els suports a la moció que ha descavalcat Rajoy arriben dels amics de Maduro, d’aquells que volen trencar Espanya i dels amics d’ETA? 

Josep Maria Girona

Whatsapp

La moció de censura que ha portat Pedro Sánchez a la presidència del govern espanyol té dos partits clarament perdedors: el PP i Ciudadanos.

Aquells que volen que el president del govern sigui el cap de la llista més votada han d’emprendre les accions parlamentàries que considerin oportunes i canviar la llei però, mentre no facin això, que no es dediquin a intoxicar amb declaracions que l’únic que fan és dinamitar encara més la delicada situació política que estem vivint.

Ja fa temps que al Partit Popular se senten veus en aquesta direcció però, de moment, només són perceptibles quan, un cop perduda la majoria absoluta, s’albiren dificultats per formar governs o quan, com és el cas que ens ocupa, els fan tornar a casa sense quasi avisar-los. Pim-pam i, en un vist i no vist, adéu-siau.

Per què el portaveu parlamentari del PP, Rafael Hernando, li recrimina a Pedro Sánchez que pretengui entrar a la Moncloa per la porta del darrere?

Ell, que és tan constitucionalista, hauria de saber, i ho sap, que la moció de censura és un instrument legal pensat per destituir un govern amb la força dels vots.

Per què el portaveu adjunt, Carlos Floriano, diu que amb la moció de censura, que ha desallotjat Rajoy de palau, s’ha violentat la voluntat dels ciutadans? No és conscient aquest polític que, segons l’ordenament jurídic que tant es defensa des del PP, al president del govern l’escullen els diputats i no els votants? 

Potser ha perdut la noció del temps i oblida que Pedro Sánchez ha estat investit amb 180 vots, deu més que els que va obtenir Rajoy a la seva investidura. 

Els dos saben perfectament de què parlen. I diuen el que diuen per aconseguir un doble objectiu: que es deixi de parlar de la corrupció política que empastifa el PP, amb el cas Gürtel (Bárcenas, Mato, Sepúlveda, Ortega, López Viejo, Correa...) i altres (Camps, Fabra, Zaplana, Matas, Rato...) i amb la intenció d’aixecar la moral de la tropa el dia que se’ls acaba la feina.

Qualsevol cosa abans que acceptar una derrota amb tota regla, ocasionada pels seus despropòsits, pel tancredisme de Rajoy i per la corrupció. Ni un bri d’autocrítica.

Més aviat el llenguatge propi d’una taverna amb vi de garrafa picat. O no és un llenguatge tavernari el que utilitza el mateix Hernando quan diu que els suports a la moció de censura que ha descavalcat Rajoy del poder arriben dels amics de Maduro, d’aquells que volen trencar Espanya i dels vells amics de l’ETA?

Tots aquells que no creuen en una Espanya com la que ell reivindica són acusats a l’instant amb els més sinistres adjectius que, a partir d’ara, s’intensificaran amb el PP instal·lat a l’oposició. És d’ells i no dels qui donen suport al «govern Frankenstein», definit així per Rivera, de qui més s’ha de guardar el nou president del govern.

Ciudadanos és l’altre clar perdedor de la moció de censura. En els darrers mesos, a l’escalf de les enquestes, moltes de les quals l’arribaven a donar guanyador en unes hipotètiques eleccions, Rivera ha estat molt còmode posant pedretes als peus de la majoria de govern. El fet que Sánchez no sigui diputat limitava el camp d’acció del PSOE i deixava tot el territori en mans de Rivera.

Ell era l’alternativa a la corrupció del PP. Ara, amb un govern socialista i un PP enrabiat a l’oposició, els 32 diputats de Ciudadanos podrien quedar diluïts i, tal com un servidor ja advertia en un article anterior, el temps que resta per acabar la legislatura, siguin mesos o anys, se li poden fer eterns. Si vol fer-se un forat i no quedar deglutit pel PP, alguna cosa haurà de reivindicar més enllà de la defensa de la unitat de la pàtria, la bandera i l’himne de Marta Sánchez.

El dolç camí de baixada cap a unes eleccions ha canviat, de cop, per una travessia de muntanyes plenes de roques i gel. Se li gira feina, sí, però malament la comença un polític com Rivera que aspira en un futur a liderar Espanya quan incita els independentistes a violar drets i llibertats mentre puguin, en referència al nou govern de Sánchez.

No tot és vàlid per arribar el poder. Pedro Sánchez l’ha aconseguit des de la legalitat. I els grans perdedors d’aquesta setmana frenètica, PP i Ciudadanos, semblen no haver-ho digerit. Almenys pel que fa al llenguatge que utilitzen, més propi d’una taverna a les dues de la matinada que del Congrés de Diputats.

 


Periodista. Nascut a Alcover, Josep Maria Girona ha estat sempre vinculat a la SER. Va començar el 1983 a Ràdio Reus on va ser redactor, cap dels serveis informatius i director. També és un dels promotors de Canal Reus TV. 

Temas

Comentarios

Lea También