La tempesta perfecta (borrasques informatives): Periodisme, Filomena i el canvi climàtic

Bona part de la província de Tarragona ha començat l’any sota els efectes de Filomena. Una excepcional borrasca, amb una impressionant nevada, acompanyada de baixes temperatures i responsable de greus afectacions. Especialment de mobilitat. Però, si el planeta s’està escalfant, com asseguren els científics, perquè hi ha aquests temporals de fred?. Aquesta és la pregunta que potser alguns ciutadans ingènuament s’han plantejat aquests dies, però també és la qüestió que, sarcàsticament i maliciosament, han recuperat els negacionistes del canvi climàtic. 

I és aquí on cal apel·lar a la responsabilitat dels periodistes i dels mitjans de comunicació. Potser no ho hem fet prou bé. La immediatesa informativa ens ha portat a centrar esforços en informar de les conseqüències en detriment d’explicar, com és preceptiu en el nostre ofici, el perquè. Cada vegada resulta més difícil centrar esforços en analitzar què provoca les causes. Tenim una societat massa acostumada als titulars de pocs caràcters i sotmesa a una «infoxicació» per excés d’imputs informatius. 

Cal recuperar l’esperit essencial del periodisme si no volem ser víctimes d’enganys. Ens hem de preguntar més sovint el perquè de les coses, no incidir només en els efectes, i posar la informació en context. 

Tenim una societat massa acostumada als titulars de pocs caràcters i sotmesa a una «infoxicació» per excés d’inputs 

Hi ha hagut mitjans que han deixat prou clar que les intenses nevades i les gèlides temperatures que ens ha deixar Filomena són una mostra més dels fenòmens meteorològics extrems que s’associen a les conseqüències de l’escalfament global. I que també s’han preguntat perquè ha nevat tant i amb tant de fred si el planeta s’escalfa. Mitjans de comunicació i periodistes que han fet esforços per evitar confondre el temps amb el clima, la meteorologia amb la climatologia. El temporal de neu i fred té a veure amb l’estat atmosfèric, amb el temps en un moment i lloc concret, que canvia cada dia. I quan els científics, de manera unànime adverteixen de l’escalfament de la Terra, es refereixen al clima, amb la mitjana de valors de temperatura, precipitacions, etc, en un lloc determinat durant un període llarg. I aquí la tendència no deixa lloc a dubtes. 

Fa una dècada, hi havia a les redaccions catalanes una dotzena de periodistes especialitzats en el medi ambient. Un fet que, per la precària situació de molts mitjans de comunicació han desaparegut perquè avui el periodista ha de ser, sobretot, un tot terreny capaç de parlar de pràcticament tot. Els meteoròlegs, que han estat en bona part els responsables d’assumir aquesta informació, ens han recordat que la memòria que tenim respecte el temps és efímera. Com ho evidencia que el temporal Glòria ja va provocar estralls, per exemple al Delta de l’Ebre, fa tan sols un any. En canvi, no hi ha hagut prou memòria -perquè molts d’aquests periodistes ambientals han desaparegut del mapa- com per recuperar les previsions que ja es feia deu anys enrere en un estudi on s’alertava de la regressió del Delta de l’Ebre a causa del canvi climàtic. I les imatges pronosticades van ser calcades a les viscudes.  

Ens hem de preguntar més sovint el perquè de les coses, no incidir només en els efectes

La memòria tampoc ens hauria de fallar per a recordar que el canvi climàtic és un fet ja avalat per la comunitat científica de forma unànime. I els mitjans de comunicació no podem ser còmplices de la confusió, com la que aprofiten maquiavèl·licament alguns polítics d’extremadreta per a defensar els seus obscurs interessos davant la ciutadania i negar l’escalfament global. Per aquest motiu és reprovable observar com capçaleres importants del país un dia diuen que l’escalfament global no s’atura,  i que el 2020 ha estat l’any més càlid, i al dia següent, impúdicament, publiquen que estem avançant cap una nova edat del gel. 

Avui, negar el canvi climàtic és com negar que hi ha una pandèmia provocada pel coronavirus, o qüestionar l’efectivitat de les vacunes. Negacionistes n’hi haurà sempre i és obligació dels periodistes donar rellevància a la constatació científica més que no pas a l’opinió indocumentada. Aquí els mitjans de comunicació tenen un paper clau. En matèria de canvi climàtic, com passa amb la maleïda pandèmia, els científics i els seus coneixements són la vacuna d’actuació col·lectiva per evitar la desinformació. 

Exdegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet va començar la seva trajectòria a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha treballat a la Cope, Ràdio 13, el Diari i Ona Catalana. Ha dirigit i presentat diversos programes de Catalunya Ràdio així com els informatius més emblemàtics d’aquesta emissora. En l’actualitat presenta el Catalunya Migdia del cap de setmana.