Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

La temporada somiada

El Nàstic va tancar dimecres a Oviedo una temporada que passarà a la història més recent del club
Whatsapp

El Nàstic va tancar dimecres a Oviedo una temporada que passarà a la història més recent del club. La desfeta al Tartiere no és més que una anècdota. Mentiríem si diguéssim que el títol, ja que s’havia de jugar, no feia il·lusió guanyar-lo. Però és obvi que el premi gros ja havia caigut a la ciutat uns dies abans amb l’ascens a la Segona divisió A. L’ascens ha estat meritori, però el que s’ha de valorar d’especial manera és la forma en què s’ha assolit. El Nàstic ha estat líder des de la jornada 19 i ja no va abandonar la posició de privilegi. Fora de casa es va convertir en una veritable assegurança de vida a causa de la seva regularitat. I a casa, també. Els tarragonins van començar a tancar la porteria a pany i forrellat. Fins a 20 partits –dels 42 disputats– van finalitzar amb la porteria a 0. Amb Manolo Reina, Mossa, Xisco Campos i Pablo Marí com a titulars indiscutibles, i Manolo Martínez i el canongí, i únic tarragoní de l’equip, Xavi Molina compartint minuts a l’eix de la defensa. L’equip ha fet de la defensa un art. Gerard Valentín ha estat el gran descobriment. Un lateral dret polivalent. La lesió l’ha frenat, però els dos partits davant l’Oviedo han servit per demostrar que ha tornat. I de quina manera.

La línia de creació ha tingut un referent: David Rocha. L’extremeny no només s’ha limitat a dirigir, sinó que també ha aportat gols, fins a 8. I d’aquests, 5, van servir per obrir la llauna. La zona ampla del camp és la que més ha dosificat Vicente Moreno, l’arquitecte de l’equip. Cristóbal, Ferran Giner, Jean Luc, Marc Martínez, i els polivalents –com ja hem dit abans– Manolo Martínez i Xavi Molina s’han repartit els minuts.

Al davant Rayco ha estat l’home gol. El canari ha estat el màxim golejador, amb 14 gols. Marcos Jiménez de la Espada, l’ivorià Lago Junior, Gorka Azkorra i Luismi, a més de Rayco, han marcat 36 dels 56 gols.

No em vull oblidar de la important aportació de Tomeu, Pol Bueso i Xisco Muñoz, fonamentals per a l’equip.

El Nàstic ha pujat, sí. Però el camí no acaba aquí. Josep M. Andreu i Promoesport han trobat la fórmula màgica de l’equilibrí econòmic i esportiu. Vicente Moreno és el druida que ha fet possible que el beuratge s’hagi convertit en èxit. Però això no s’ha d’aturar a aquí. Encara es pot pujar un graó més. No diguis que res és impossible.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También