L’abisme neoliberal

La reestructuració neoliberal del món, en la recerca de garantir el rellançament dels beneficis i de recuperar els espais que les conquestes socials havien guanyat, es produeix amb una ofensiva ideològica, econòmica, social i política de l’establishment, que glorifica el fonamentalisme del lliure mercat i els valors de l’individualisme i el consumisme. 

Una de les conseqüències directes d’aquest dogma és l’erosió dels models socials i laborals, en una contínua precarització de la vida. El neoliberalisme, en la seva cerca de nous espais de negoci, promou la privatització de sectors estratègics clau com el transport, l’energia i les telecomunicacions, entre altres, i la dels serveis públics essencials com la sanitat i l’educació, sectors molt desitjats per a la inversió privada on el negoci està assegurat. 

La seva primera posada en pràctica va ser al Xile d’Augusto Pinochet, per després Margaret Thatcher, a Gran Bretanya, i Ronald Reagan, als EUA, ser els seus màxims exponents i impulsors en un món cada cop més interconnectat. El «No hi ha alternativa» o «La fi de la història», eren les consignes per fer referència que no hi havia alternativa respecte a l’acceptació del lliure mercat en tots els països; en una amarga derrota del moviment obrer. 

La imposició d’aquesta doctrina econòmica i de les seves polítiques s’ha dut a terme mitjançant els programes d’ajust estructural i dels «rescats» o memoràndums actuals, amb el mecanisme del deute com a extorsió. El seu avanç als països del sud va portar al que es coneix com «la llarga nit neoliberal». A Europa, el gir es va consolidar amb l’Acta única de 1986 i amb el Tractat de Maastricht de 1993. En la resta del món es van promulgar les polítiques del Consens de Washington a través de tractats de lliure comerç, com per exemple el NAFTA o l’ALCA, que són un avís del que vindrà amb tot el seguit de nous tractats globals com el TTIP, el CETA, el TISA o el TPP. 

El neoliberalisme ha conformat el període de major homogeneïtat politicoideològica que hagi conegut la història de la humanitat, un «pensament únic» que és hegemònic, tot i les cada cop més virulentes crisis que causa. Les empreses transnacionals són l’actor principal d’un model patrocinat per la majoria dels governs, a costa del benestar social. La seva dimensió i poder els facilita una gran capacitat d’influència i subterfugis imprescindibles per escapar de les seves responsabilitats en la vulneració de drets humans i dels pobles. 

La fórmula neoliberal de gestió de la globalització és autista respecte a les necessitats socials, sent una fugida permanent cap endavant que afegeix cada cop més inestabilitat al sistema, augmenta dràsticament les desigualtats i la pobresa, i produeix un deteriorament ambiental aviat irreversible. 

Un altre món és més necessari que mai.