L’any de Gabriel Ferrater. Un pont de celebracions entre Sant Cugat del Vallès i Reus

Intentar resseguir les traces que havien dut el poeta, traductor, crític d’art, escriptor, però sobretot personatge underground, heterodox, canalla i reusenc Gabriel Ferrater a Sant Cugat del Vallès, retrobar la seva aurèola entre les taules de fusta desgastada del Mesón, imaginar-lo donant classes al claustre del monestir on començava la Universitat Autònoma de Barcelona, preguntar on havia viscut i mort...

Tal era l’ascendent del llegendari escriptor sobre nosaltres, els reusencs que arribàvem per estudiar al Sant Cugat dels anys 80 -molt més poble que el d’avui-, on només feia 10 anys que Gabriel Ferrater havia decidit plegar de viure, que vam fer del Mesón el nostre lloc de pelegrinatge cultural. Ho vaig viure i també m’ho comentava l’escultor Salvador Juanpere, nascut a Maspujols, i instal·lat al barri santcugatenc de Mira-sol: «tots els que venim de Reus fem cap al Mesón al darrere de Gabriel Ferrater...»

Al costat del Mesón hi ha instal·lada la magnífica escultura en bronze de Juanpere Socle des formes, a uns metres de l’Homenatge a Gabriel Ferrater del també escultor Pep Codó, les arrels del qual s’enfonsen a Sant Cugat fins una profunditat de 300 anys. Codó, que com Juanpere té obra pública a tot el món, va ser un dels assidus al Mesón en vida de Gabriel Ferrater, quan la plaça del Monestir on s’ubica eren encara «els afores» del poble:

«Jo era dels joves, com el periodista Ramon Barnils, el Xavier Fornells, el Paco Soler, el Jordi Cornudella... Ens barrejàvem dos o tres generacions, i Ferrater que intel·lectualment estava molt per sobre de molts de nosaltres era molt generós i ens tractava com a iguals -Codó prossegueix- Hi havia molts professors de l’UAB, com l’Emilià Sales, ex-monjo de Montserrat, el José M. Valverde, el Joan Rovira, el Rafael Moreno, artistes com Josep Royo, Xavier Agràs... Es muntaven unes tertúlies tremendes sobre filosofia, art, whisky, ginebra... I la Carmen Rojo del Mesón ens feia de mare».

En una curiosa sincronia, mentre parlava amb Pep Codó ahir divendres de les tertúlies ferraterianes del Mesón se celebraven al Monestir les exèquies per Carmen Rojo, la seva creadora l’any 1964 a Sant Cugat, on havia immigrat de petita procedent de Nava de Roa, a Burgos. Aquesta sincronia se suma a la del centenari del naixement del poeta i del cinquantenari de la seva mort, un fet llargament planificat ja que Ferrater tenia molt clar que se suïcidaria abans de fer 50 anys. La llegenda diu que no es volia fer vell.

Sincronies... El control de la mort, admirablement planificat i fred, despullat de miraments i sentimentalismes, que sempre ha alimentat la mitologia ferrateriana, va ser un tret comú a la llar dels Ferrater: el seu pare havia planificat fer-ho el dia següent del venciment de l’assegurança de vida que havia contractat un any abans, la seva mare quan en va tenir prou de lluitar contra la diabetis, i el seu germà Joan el dia que li va semblar convenient. El poeta dels 37 horitzons rectes i prims, del color d’olor de poma, del Menja’t una cama i del Gosar poder ens acompanyarà aquest 2022 amb molts actes que s’han organitzat a Reus i a Sant Cugat del Vallès. Gaudim-los!