Les cartes al director del dia

Senyora ministra

La carta que hem rebut els pensionistes a principis d’any és una injustícia i un insult cap a les persones que cobrem una pensió.

Vostè i el Govern del qual forma part viuen en una altra galàxia, cobren substanciosos salaris, gaudeixen de considerables privilegis i no toquen de peus a terra, bé, només hi toquen quan hi ha eleccions.

Sóc pagesa, pensionista, vaig cotitzar 33 anys i enguany cobro 603,66 euros de pensió cada mes; el 2014 cobrava 602,15 euros. Això, per lògica i sentit comú, és una falsa almoina.

A la carta diu: «que han volgut fer un esforç per revalorar les pensions, tant com ha estat possible...» Jo no sé com tenen coratge d’escriure en aquests termes!

Fa uns dies els mitjans de comunicació informaven que el Govern havia hagut d’usar des del 2012, crec, una quantitat de milions del Fons de Reserva de la Seguretat Social. I, en conseqüència, les pensions vitalícies dels presidents de l’Estat i de les comunitats autònomes, també surten d’aquests fons? O en tenen un altre? També els han incrementat un 0,25% com a nosaltres?

El resultat, si és així, és lleugerament diferent de l’1,50 euros que ha estat el nostre increment. Tant si han governat 4, 8 o 30 anys cobren unes substancioses pensions i, al mateix temps, poden fer altres feinetes: assessorar empreses, ser membres del Consell d’Estat, fer conferències, etc.

Per posar exemples, una pensionista va treballar en una fàbrica. En jubilar-se va cobrar 700 euros. Quan es va quedar vídua, li van restar 90 euros de la pensió i ara en cobra uns 900 euros (devien tenir por que es fes massa rica!). Un altre conegut va cotitzar durant 15 anys, es va jubilar als 65 anys i ara cobra 247 euros. I com aquests casos en podria explicar d’altres.

Als «ex» abans esmentats els resten alguna cosa de la pensió, com han fet a la vídua de qui he parlat? Les seves pensions vitalícies són sensiblement superiors a les nostres.

Mai he sentit cap comentari sobre aquest tema; ni a polítics de cap partit, ni a sindicats, ni als mitjans de comunicació, etc. Per què serà? Als ciutadans ens interessa el tema: per què han de cobrar pensions vitalícies els càrrecs públics?

I si ha de ser així, que els pagui el seu partit, són molts els ciutadans que han treballat i treballen pel país (desplaçaments, hores perdudes, etc.) i que no han cobrat mai res. Ells s’omplen la boca que treballen per la pàtria (la que sigui) i quan es retiren, adéu. Bon vent i barca nova!

En un paràgraf de la seva carta diu: «... de l’esforç i la solidaritat dels pensionistes estem mantenint un sistema de benestar del qual podem sentir-nos orgullosos...» Quin cinisme! Allò que fa falta és regeneració ètica, senyora ministra.

Per acabar, sovint penso: les persones que tenen uns sous i uns ingressos tan alts i desproporcionats, poden dormir tranquils veient tant sofriment? I no els fa vergonya demanar sacrificis als altres?

M. del Carme Simó Secall

(Bellmunt del Priorat)

La modèstia i la humilitat dels polítics

A tota aquesta sèrie de polítics que sempre ens inunden els seus discursos amb les paraules modèstia i humilitat, els dic: «digues-me del que presumeixes, que et diré del que no tens».

Des del president Mas fins al més exigu dels nostres polítics, no tant parlar de modèstia i humilitat, i, si, més practicar-ho. Els soferts administrats ja estem farts de tanta xerrameca i falsa modèstia i el que volem, és més exemplaritat en les actituds, comportaments i maneres de fer de ses senyories.

Josep M. Moix

(Montblanc)