Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Les cartes al director del dia

Whatsapp

El negocio del dolor

El pasado día 29 de agosto, perdí a mi hermano. Qué pena que una empresa funcione aprovechándose del dolor de las familias. Cuando un comercial de la Empresa Ocaso llega a tu casa, y te ofrece lo mejor para tu familia. Para que llegado el momento tengas un buen servicio, tú das por sentado que este señor te está ayudando, para que llegada la ocasión, no te falte nada y tengas que estar sufriendo encima del dolor, por la pérdida del ser querido. ¡Toda la vida pagando!

¿Cómo pueden engañar a una familia y ofrecerles un seguro donde no tengas cubierto, ni el nicho ni incineración? ¿Que se supone que tenemos que hacer con nuestro familiar? La culpa nuestra quizás fue confiar en esta gran compañía...

Lo que nos dicen en la Compañía Ocaso, es que lo sienten, pero que nuestra póliza no cubre todo lo necesario, que hay que pagar más dinero. Cómo se saben aprovechar del momento... Siento tanto dolor y tanta rabia, porque me siento engañado. Compañía Ocaso, gracias por hacer más grande nuestra pena, cuando se supone que estabais para ayudarnos.

Francisco Holm Pons

(Tarragona)

La comèdia més gran

Com que tots els espanyols tenim l’entrada pagada, vaig poder assistir i escoltar els 350 comediants a estones i bocins en la seva, i de moment, última i gran interpretació.

A més a més, que, per professió, un comediant és un actor que representa comèdies i altres peces de teatre, a la nostra terra també se’n diuen dels subjectes que fingeixen o exageren sentiments, dient allò que no pensen i pensant el que no diuen, convençuts que aixecaran la camisa a tota l’audiència, i sembla que, pels últims resultats, fan beure al galet molta part del públic que assisteix i escolta els seus brams en les seves representacions.

Encara que tots ocupin el lloc que els ha tocat en el gran escenari i a cadascú els correspongui un paper en la gran obra, només els solistes de cada partit polític, es podria ben dir d’orquestra, orquestrina o xaranga, d’acord amb el nombre de comediants, tenen el privilegi de parlar, escoltar i replicar dels uns als altres aplicant la simfonia i el compàs que creuen més adient.

Vaig quedar sorprès de la capacitat d’alguns, que potser sense escoltar es treien la partitura escrita d’antuvi de la butxaca per a replicar el que havia dit l’altra. O són uns endevinaires o només van a fer la rondalla per seguir l’argument de la comèdia, sense pensar que per a moltes persones els seus aplaudiments, rialles i els grans sous de la seva incompetent tasca poden acabar en un drama.

Els solistes de les grans orquestres simfòniques sempre actuen sense partitura perquè la duen en l’ànima, on tenen les notes dibuixades, creuen en el so que fan néixer amb les mans i amb el cor per donar al seu públic la seva capacitat perquè en pugui gaudir, sentir i tenir.

La preocupació dels nostres representants, ara per ara, no és altra que els pactes per formar un govern nou, fa poc els mateixos declaraven que avui ja el tindríem, però tots ells, solistes primers, segons i els que no actuen, estan cobrant les seves sucoses nòmines i possessió de prebendes amb la gran por de no perdre-les, ser o no ser, tenir o no tenir.

Senyors polítics, deixin de fer passar (algú) amb cançons, els homes sempre hem estat i serem imperfectes, n’hi ha hagut i n’hi haurà de bons i dolents, de lladres i d’honrats, de dropos i treballadors, de competents i d’incompetents i dels qui volen ajudar a millorar el benestar de les comunitats, el que falla és el sistema que fins no fa massa havia rutllat, les despeses de les administracions públiques s’han disparat en uns moments de menys ingressos i més administradors, l’atur no acaba d’aixecar el cap i ses senyories volen viure com quan el ciment rajava i, si pot ser, fins a la jubilació.

Abans d’endegar una altra legislatura, siguin capaços de pactar unes lleis inviolables per a combatre la corrupció, uns mandats estipulats de 8 anys i una justícia que serveixi per fer complir a tothom els seus deures, drets i obligacions, fet això comencin a pactar per a formar un nou govern. Si no ho fan així, estiguin convençuts que poden arribar a perdre, com ha perdut ja molta part de la societat que volen governar, bous i esquelles.

Tal dia farà un any.

Salvador Mestre Domingo

(Riudoms)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También