Les cartes al director del dia

19 mayo 2017 16:19 | Actualizado a 24 diciembre 2019 23:20
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Assetjament escolar

Darrerament els mitjans catalans han visibilitzat la problemàtica de l’assetjament escolar; un malson que malmet la felicitat i la projecció vital de fills i famílies senceres. El meu fill va ser víctima de bullying a cinquè i sisè de primària en una escola d’un poble, capital de comarcal. Vam decidir marxar tota la família a viure fora, perquè les perspectives d’anar a l’institut amb els seus assetjadors no eren gens atractives.

Mai l’escola de primària va protegir la integritat del meu fill ni va posar cap sanció als assetjadors, fills de famílies destacades de la població. El meu fill ha necessitat acompanyament psiquiàtric durant anys. Marxar fora fou tot un daltabaix: vendre la casa, buscar nou habitatge, cercar escola per als fills, canvi de treball. Vaig endegar una reclamació per la mala praxi professional del centre; l’Administració la va admetre a tràmit i, passat un any, van acabar exonerant de cap responsabilitat l’escola. Vaig presentar una queixa al Síndic de Greuges i en sis mesos va dictaminar que l’escola era responsable del que havia passat i dictaminava una indemnització de 10.000 euros pels danys. Amb aquest document vaig presentar-me als Serveis Territorials corresponents i la persona responsable va lamentar el cas, però va dir-me que no rebríem cap indemnització perquè els dictàmens del Síndic no eren preceptius.

Em va molestar aquesta resposta tan roïna. Vaig trobar molt greu aquesta manca d’empatia envers un nen i una família que havíem patit molt. Em vaig sentir totalment desemparat. Volia denunciar-ho als mitjans, però el meu fill era menor d’edat i vaig preferir empassar-m’ho tot. De tot això han passat molts anys, des del 2008. Com que malauradament el bullying és encara ben present, faig arribar aquest escrit. Tota la meva simpatia i suport a les famílies, moltes víctimes anònimes, d’aquesta xacra social.

Jaume Borràs i Galceran

(Montbrió del Camp)

Indignació i malestar perla resposta de l’EMT

A la vida existeixen poques coses tan cridaneres com el silenci buscat, imposat i, és clar!, el silenci dels polítics. El silenci és el soroll més fort, possiblement el més fort dels sorolls. Per això crida l’atenció aquest comunicat anònim emès per l’EMT, sense signatura del responsable, sense donar la cara i ocultant-se darrere seu.

Estic fart que els polítics sempre diguin que estan per servir als ciutadans, els quals representen, però, el seu obrar demostra que se serveixen a ells mateixos. Però el poble sí que sap el que vol, exigeixo i confio, doncs, no és un assumpte personal, sinó de tots els usuaris i ciutadans, en general, una resposta pública i no un silenci covard i gens transparent. Torno a repetir les meves inquietuds, les mateixes que d’altres usuaris i ciutadans:

A) Què succeeix amb el manteniment i la no renovació de la flota d’autobusos? Els nostres impostos s’han de veure reflectits en coses així, i no en la pujada de sous d’alts càrrecs.

B) Com està la situació laboral de l’exgerent? Són inadmissibles les teranyines d’aquest cas, fins i tot sagnant.

C) Per què hi va haver una convocatòria de 20 places de conductors i, sense saber com, s’ha ampliat? Responsabilitat de qui, si és il·legal.

El poble sí que sap el que vol i no ens llepem el dit. Convido el Diari que ho investigui. Què està succeint a l’EMT?

Dídac Freixes Puig

(Tarragona)

Alquilar un vientre

El debate sobre la llamada gestación subrogada vuelve a estar de actualidad por el interés de diferentes partidos en meterlo en la agenda política. Algunos miembros del PP se han sumado a la petición de regular los vientres de alquiler para que la práctica sea permitida en España. Aunque no figuraba en la Ponencia Social para el Congreso, la petición avivó el debate interno, finalmente parece que lo han aparcado para otra ocasión. El PP no puede ignorar que un amplio sector de su electorado tiene razones de peso para rechazar la legalización. En cualquier caso, no se trata primordialmente de una cuestión cuantitativa sino de fondo.

Lluís Esquena Romaguera

(Torroella de Montgrí)

Comentarios
Multimedia Diari