Les cartes al director del dia

Dones ‘plusquamperfectes’, realitat o ficció?

Ben a prop de fer els 40, em prenc uns segons per prendre aire, i giravoltar sobre els meus 360° de proximitat. Dintre de la nova societat 5.0, hi proliferen a un ritme vertiginós, les dones que jo denomino «plusquamperfectes».

Es caracteritzen per ser molt més que perfectes en allò que fan, a donar més del 100% en la seva carrera professional, polint informes a darrera hora, contestant missatges electrònics quan gairebé ja és l’endemà. Us sona?

L’altre àmbit en què les dones «plusquamperfectes» no es permeten ni el més mínim dels errors és l’educació dels fills; després de recollir els petits de les dues (mínim) extraescolars diàries, toca sessió de repàs personalitzada, on les dones «plusquamperfectes» es tornen expertes en divisions, comprensió lectora i partitures de flauta dolça. Per no deixar de ser la perfecció personificada, la dedicació a la parella també ha de fregar l’excel·lència (només faltaria!).

Amb aquest estressant nivell de perfecció, la vida social ha d’estar ultraactualitzada, amén de descuidar-te de contestar un missatge electrònic o WhatsApp o posar el que has fet els darrers 5 minuts a Facebook (amb una foto amb posat hiperirreal); altrament, estaràs socialment acabada!

Aquest «plusquamperfectisme» és sobtadament real, però si hi donem una ullada al voltant o ens mirem al melic no us hi veieu terriblement reflectides?

Erika Pardo López

(Tarragona)

Demagògia i vehicles

El cotxe, tan estimat i odiat, motor i mai millor dit, de tants avenços durant el darrer segle, torna a ser a l’ull de l’huracà arran de les mesures antipol·lució anunciades per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i altres ens de l’àrea metropolitana.

En aquestes mesures hi veig molta demagògia: Per què es posa el llistó en l’antiguitat dels cotxes quan aquests passen cada any la ITV, on, entre altres coses, però sobretot, se’ls controlen les emissions de gasos?, on és el problema perquè circuli el vehicle?

Sovint qui té un vehicle amb molts anys reuneix alguna d’aquestes condicions (o les dues):

1) Hi fa pocs kilòmetres; milers i milers de vehicles només surten, si surten, en cap de setmana o vacances, o sigui pocs milers de kilòmetres a l’any, per tant, encara que el vehicle sigui una mica antic si va poc, poc contamina; un vehicle que faci 30.000 o 40.000 km/any, per nou que sigui, acabarà contaminant tant o més que un altre que només en fa 3.000 o 4.000 sempre que passi la ITV amb conformitat.

2) No se’l pot canviar; llavors quina és la solució?, que llenci el vehicle que té (no li comprarà ningú!) i renunciï a caps de setmana i vacances?

S’il·lustren aquestes mesures amb les cues de les hores punta; algú s’ha preocupat de veure quants vehicles vells hi ha?, les cues es formen amb els vehicles d’ús diari i aquests no solen ser els vehicles vells precisament.

No em correspon a mi saber quina és la solució, però si no comencen les administracions millorant els transports públics, tot això és demagògia i, una vegada més, es carrega el mort al més feble.

Agustí Vilella i Guasch

(Cambrils)

Mensajeros callejeros

A pesar de tanta variedad de medios modernos, el papel, en este caso las cartas, siguen vigentes y carteros, cual pájaros marchosos «recorren calles y ciudades siempre con simpatía, amabilidad, servicio, puntualidad, incluso volver hasta tres veces», y jamás hablan con discernimiento, constituyendo en virtud de la discreción. Consiste en no querer enterarse de todo, saber callar es fundamental.

La confianza que los demás nos dispensan está en relación con nuestra discreción.

¡Cuidado con la buena reputación del prójimo! Aún en el caso de que los hechos de los demás fueran ciertos, no les demos publicidad.

Por cierto, muy numerosas son estas aves mensajeras, que procuran complacernos.

Raquel Serna Avendaño