Les inèdites notes de Ricard Opisso. Retrats de Gaudí i Picasso

Sagrada Família i Els Quatre Gats. El dibuixant tarragoní va simultaniejar en la seva joventut l’aprenentatge amb Antoni Gaudí i la bohèmia de la taverna del torrenc Pere Romeu

29 septiembre 2020 07:40 | Actualizado a 29 septiembre 2020 07:51
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La crítica ha estat unànime en assenyalar l’exposició Barcelona i Els Quatre Gats. Un gir vers la modernitat, organitzada per la galeria Gothsland (Consell de Cent, 331), com un dels grans esdeveniments artístics de la capital catalana del 2020. La mostra ha quedat immortalitzada en un complet catàleg que recull un regal addicional inèdit: les notes manuscrites en diferents fulls de Ricard Opisso (Tarragona, 1880-Barcelona, 1966), a manera de memòries i que recullen la seva relació amb els principals artistes i intel·lectuals d’inicis del segle XX.

L’impulsor de la iniciativa ha estat l’historiador Gabriel Pinós, continuador d’una família d’antiquaris focalitzats en el modernisme. Des de la galeria Gothsland s’han especialitzat en Els Quatre Gats, la taverna que tot i només estar oberta sis anys (1897-1903) va ser l’epicentre del moviment. El propietari de la cerveseria era Pere Romeu, nascut a Torredembarra, que gràcies a la seva imponent barba va ser repetidament retratat per Ricard Opisso, sovint amb Picasso. Justament les notes del dibuixant tarragoní tenen com a protagonistes els assidus al local i, també el seu primer mestre, Antoni Gaudí, amb qui va començar d’aprenent als dotze anys a la Sagrada Família, on va romandre sis anys fent de tot.

La humilitat franciscana de l’arquitecte feia que no es deixés retratar ni exposar-se 

«Gaudí segons el seu concepte mantenia la tesi que la potència creadora d’un artista únicament es rep de la natura, cau, base i seient de la veritat i, de la bellesa, i que treure l’art d’aquesta esfera d’exactitud i justícia del natural era desnaturalitzar-lo i també prostituir-lo», recull en les seves notes Opisso, que ho corrobora amb anècdotes viscudes: «Més d’una vegada, anant amb ell, el vaig veure atrapar diligent una esmunyedissa sargantana, amb il·lusió infantil, o bé un grill o llagosta, que un cop eren empresonats als seus dits, ens els mostrava ple de joia i exaltat entusiasme, encarint les belleses que en aquell tendre insecte hi havia».

L’exposició de la Gothsland va incloure dos dibuixos del seu mestre arquitecte, el primer dels quals realitzats en la seva joventut on el mostra concentrat en el seu treball, delineant a la seva taula de dibuix. «Després de dibuixar el croquis del projecte, començava a calcular i resoldre els problemes de la seva construcció, fent sumes, arrels cúbiques, logaritmes... fins que el resultat sortís matemàticament exacte», deixà escrit Opisso.

Gaudí es va deixar dibuixar poc i d’això també en parla el dibuixant, fill d’una nissaga d’artistes i periodistes tarragonins, com el seu pare Alfred que va arribar a ser vicerector de La Vanguardia. «Amb humilitat i veritablement franciscana, havia defugit sempre Don Antoni Gaudí tot el que fos exhibició i presumpció de saber i ciència. No es va prestar mai a donar conferències en públic i deixar-se retratar».

El segon dibuix que coneixem d’Opisso sobre l’arquitecte i, fins ara inèdit, és a manera de retrat pòstum, agonitzant en el seu llit a l’Hospital de Santa Creu després del tràgic accident. Opisso ho va dibuixar en una petita llibreta des de l’avantsala del centre hospitalari, on es van reunir diversos col·laboradors i deixebles, alguns del Camp de Tarragona com Sugranyes, Rubió, Bellver i Martinell.

Sugranyes, Rubió, Bellver i Martinell van acompanyar en les últimes hores el seu mestre

El testimoni d’Opisso és excepcional perquè va ser capaç de combinar en la seva etapa d’aprenentatge la rectitud i disciplina de Gaudí amb l’ambient de bohèmia dels Quatre Gats, on també assistia un jove Pablo Ruiz Picasso, amb qui va tenir poca complicitat. «El vaig conèixer en la flor dels seus disset anys quan les seves qualitats no havien aconseguit la fama, callat i reservat, segons el seu costum; parlava poc i escoltava molt, però deia més amb una paraula que uns altres amb cent», retrata Opisso aquesta primera etapa per després referir-se al seu futur èxit:

«Picasso caminava amarat d’ambicions, de glòria i renom, coses aquestes que va aconseguir molt precoçment gràcies a la seva perseverança, a més de la seva audàcia i afany, tot atraient, allà a Montmartre, a tot un grup de camarades escriptors que el van encimbellar i el van ajudar moralment i pecuniària».

* Economista i periodista. Nascut a Guissona, Ramon Puig porta més de mitja vida al Camp de Tarragona, des d’on es desplaça cada dia a treballar a Barcelona, on és director comercial d’una companyia asseguradora d’àmbit català. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al ‘Diari de Tarragona’.

Comentarios
Multimedia Diari