L'estiba

De la feina de l’estiba només en tenim notícia quan els estibadors convoquen vaga. L’estiba és una feina esotèrica, començant per l’origen del mot. Estibar prové del llatí stipare, que vol dir estrènyer. Els estibadors estrenyen la càrrega als baixells per aprofitar l’espai al màxim. És una feina especialitzada, molt ben pagada, i que  ha mantingut un estatus de semimonopoli laboral que la Unió Europea ha vedat. I ja hi som. A ningú li agrada perdre gràcies laborals. El Consell de Ministres va aprovar ahir un decret-llei que obre la porta a liberalitzar el mercat laboral de l’estiba i, per tant, a abaixar preus i retallar sous. Un gruista cobra més de 60.000 euros a l’any i un capatàs pota negra (com diuen en l’argot portuari)desapassa els 100.000 euros a l’any. Qui no gemegaria! Tanmateix, costa fer-se solidari amb els estibadors. El comú dels pencaires fa temps que ens hem hagut d’estrènyer, sense dominar la tècnica com els estibadors.