Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

L'hora de la unitat

Nelson Mandela va dir: «Allò que és il·legal i impossible, la força de la gent fa que sigui legal i possible»
Whatsapp

Nelson Mandela va dir: «Allò que és il·legal i impossible, la força de la gent fa que sigui legal i possible» i molta gent espera que així sigui aviat a Catalunya. Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals seran els caps de llista de la candidatura conjunta acordada entre CDC, ERC i les entitats sobiranistes. El pacte, que dies enrere semblava impossible, es va concretar quan el desànim entre la gent que participa en el procés estava arribant al límit.

També formaran part d’aquesta llista unitària de molta qualitat, que es va donar a conèixer ahir, membres de les formacions polítiques sorgides com a conseqüència del procés, com Demòcrates de Catalunya i Moviment d’Esquerres, a més de persones emblemàtiques de la societat civil, com Pep Guardiola. I així tenim un dels equips independentistes –previsiblement guanyador– que jugarà la final entre Catalunya i Espanya, en què Artur Mas i Oriol Junqueras tenen els números quatre i cinc respectivament. Si aquest equip capitanejat per Raül Romeva guanya les eleccions del 27-S, Mas serà investit president de la Generalitat i es constituirà un govern de coalició que aplicarà les propostes dels informes elaborats pel Consell Assessor per a la Transició Nacional.

L’altre equip és la CUP, que juga en una altra lliga, en què es pretén fer política sense polítics. Una estranya paradoxa que molta gent abraça amb entusiasme a conseqüència del descrèdit dels representants del sistema polític tradicional, un dels factors que ha provocat la irrupció de noves forces. Algú creu de debò que Ada Colau, Albert Rivera o David Fernàndez no són polítics? Són astronautes? Metges? Bombers? Òbviament són polítics. És per això que seria més coherent i realista exigir llistes electorals no sense polítics sinó amb polítics que compleixin el seu programa electoral, que tinguin un estil de vida coherent amb les idees que defensen, etc. Bons polítics que han de cobrar un bon sou com qualsevol bon professional. Per això, encara el somni de molta gent és una llista unitària única, on també hi sigui David Fernàndez i altres membres de la CUP. Una llista extraordinària com requereix un moment extraordinari: l’única manera que la ciutadania de Catalunya pot decidir si vol o no vol esdevenir un país independent. Aquest seria l’equip invencible, el Dream Team que guanyaria la copa de la independència. Altra gent, però, pensa que és millor que la CUP es presenti amb una llista a banda per disputar l’espai a l’esquerra que dubta de l’independentisme, «la llista de la marmota» segons Antonio Baños. Aquestes, però, són unes eleccions plebiscitàries de sí o no a la independència i ja hi haurà moltes eleccions, tota la resta, centrades en qüestions socials o altres temes d’interès, que també seran tractats pel nou govern que es constitueixi.

De totes maneres, com ha dit Jordi Sànchez, president de l’ANC, la música sona molt bé. Com ha passat fins ara en els actes organitzats per l’ANC, la banda sonora del procés sona afinada, tot i les dues candidatures independentistes. La diada de l’Onze de Setembre, que enguany coincidirà amb l’inici de la campanya electoral del 27-S i consistirà en l’ocupació de 135 trams –tants com escons hi ha al Parlament– de l’avinguda Meridiana de Barcelona, servirà com a assaig general.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También