Límits a la llibertat d’expressió

Aquests dies a Mallorca es parla i molt d’un jove de només vint-i-cinc anys. Es diu José Miguel Arenas però tothom el coneix com a Valtonyc. Ell és el raper mallorquí que s’ha fet conegut, més que per la seva veu, per la condemna de tres anys i mig de presó de Tribunal Constitucional per enaltiment del terrorisme, injúries al rei Joan Carles i amenaces al polític balear Jorge Campos.

Ara esgota la seva última setmana en llibertat, ja que demà diumenge es compleix el termini d’un mes donat per l’Audiència Nacional perquè acrediti que el Constitucional ha deixat en suspens la seva condemna.

Aquest mes Valtonyc ha suspès les seves actuacions, entre elles la del festival Circaire d’Alcúdia. Segons els responsables del certamen, el raper «no està en condicions per actuar davant del públic i no té forces per a fer-ho». I reconeixen que va ser el mateix artista el que va demanar no actuar.

«No hem rebut pressions polítiques de ningú, ha estat el raper el que ha declinat fa només unes hores no actuar perquè no es veu amb cor» m’explicava Tià Jordà, responsable del Festival.

De fet, el jove músic es refugia a casa seva al municipi de sa Pobla, al nord-est de l’illa, on gairebé no surt de casa. Tampoc respon a trucades de telèfon ni a missatges de WhatsApp. Només contesta al seu advocat, Juan Manuel Olarieta, que ja se centra amb demanar ajuda al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. Algunes de les persones que coneixen Valtonyc diuen que està duent aquests dies amb extrema preocupació.

El músic illenc ha defensat la seva innocència i ha dit que les seves polèmiques cançons es basen en els seus drets a la llibertat d’expressió. La pregunta és si tot està permès a l’hora de fer la lletra d’una cançó.

En aquests moments convulsos un es pregunta on són els límits del que es pot dir i el que no. Què pot ser polèmic, què pot ferir a algú i què no. I l’art amb totes les seves vessants sempre ha vist perillar aquesta llibertat. També és cert que l’atac gratuït en forma de cançó tampoc ajuda en la defensa del raper. Potser podria haver dit el mateix amb unes altres paraules.

Però en aquesta posició tornem al punt de partida; quins són els límits del que és políticament correcte i del que no.

El que està clar és que els músics ja han reaccionat i defensaran aquests drets el 17 de juny. Grups com Antònia Font (si, tornen de forma excepcional), Albert Pla, Maria del Mar Bonet entre d’altres tornaran a reunir-se per participar en un concert per la llibertat d’expressió que se celebrarà al Palma Arena, de la capital balear, amb capacitat per a 8.000 persones.

El concert, que aplegarà més de trenta grups i artistes, és la primera acció de l’Associació de Creadors i Artistes per la Llibertat Artística. Aquesta entitat acaba de néixer, segons ells, amb l’objectiu de donar suport als artistes «perseguits o censurats per les seves obres». Tota una declaració de principis en una batalla que tots pensàvem que s’havia superat.

Periodista cultural a IB3, va ser cap de cultura a ‘8 al dia amb Josep Cuní’ i va treballar a Canal Reus TV i la delegació de TV3 a Tarragona. Va començar a ‘La Veu de Flix’ i al ‘Diari’.