Más de Opinión

Opinión Periodista

L'impensable adéu de Messi: pel formidable dèficit i una suma de factors

Les últimes presidències del club han generat una situació econòmica tan complicada que ha lligat Laporta de mans i peus, deixant-lo sense alternatives per retenir l’argentí

Frederic Porta

Whatsapp
Frederic Porta. Foto: DT

Frederic Porta. Foto: DT

El deure del periodisme és facilitar eines i informació per resoldre l’entrellat noticiable i el ciutadà ha de ser qui arribi a conclusions. Valgui el preàmbul pel cas Messi i totes les seves giragonses, que en té moltes i complicades.

Per començar, la situació econòmica del Barça és encara pitjor del que dibuixa Laporta, imagineu el disbarat. Quan surti l’auditoria, no quedarà altra alternativa que demanar responsabilitats als predecessors, Rosell i Bartomeu. Com diu l’actual president, no volien fer-ho per no provocar un enfrontament entre ismes, però caldrà recórrer a la justícia. Si proclamen ara que el forat és més profund i antics directius ja van reconèixer en públic que eren 1.200 milions d’euros, calculeu el desastre. Qualsevol empresa s’hagués declarat en fallida, però el Barça intenta surar. Això, aquesta dura i trista realitat, ho condiciona tot.

Augmenta la sensació de que volien ensorrar aquest pal de paller emocional dels catalans amb la intenció de convertir-lo en societat anònima i presentar l’opció com a única alternativa viable. No ho descartin, encara que soni a terratrèmol dins del formidable terrabastall general.

Així les coses, en els últims mesos, un confiat Laporta esperava solucionar la continuïtat de Messi, però li han fallat els càlculs. Volien descarregar jugadors en intercanvis, sense cobrar ni tan sols traspàs, o deixar-los anar lliures. Impossible. Tenen uns contractes en vigor absolutament exagerats i volen cobrar-los, postura legítima.

Cap equip del món vol un Umtiti, per esmentar un exemple, que percep vuit milions nets malgrat ser una ombra de qui era al camp.

Més. Els companys de Messi tampoc no han volgut rebaixar-se la nòmina, amb l’excepció de Piqué, i així no hi ha manera quan la massa salarial pujava fins el 110% del pressupost actual del club.

Cal dir que la pandèmia pot ser culpable d’un 15% del dèficit, no més, segons càlculs ben estimats. I que l’Espai Barça, set anys després de la seva aprovació en referèndum, no ha posat encara la primera pedra, com qui diu.

Tornem-hi. Arriba un moment que la renovació de Messi resulta inajornable i els avaladors a la junta es planten. No volen augmentar el forat i que els hi costi el seu patrimoni personal. Queden en evidència aquells directius que donen la cara i no han posat un ral. El cercle sobre Laporta s’estreta, es tanca el marge de maniobra i malgrat l’argentí es redueixi el sou a la meitat, no hi cap dins del compte d’explotació. Com va dir el president del Barça en l’última roda de premsa, sense ell, el que costen els futbolistes blaugranes es queda al 95% del pressupost total. Una bogeria. Messi no volia marxar, evidentment. Aquesta és casa seva, la família pressionava per romandre a Castelldefels, però al final no ha quedat remei. D’aquí els plors, els sentiments expressats diumenge, la recança a acceptar la realitat.

Els responsables del club, quan els consultes, s’excusen dient que demanava reforços i alguns impossibles en aquest estat calamitós de l’entitat. El cas és que no han pogut retenir el millor jugador de la història, aquell que -detall gens menor- provoca ingressos en caixa que doblen el seu cost.

En aquest serial apassionant, ajuntin també les maniobres de Tebas generant pa per avui i fam per demà a costa d’una injecció de diners que assegurava la continuïtat de Messi a canvi d’hipotecar mig segle els ingressos televisius, actual gallina dels ous d’or.

De pas, embolica que fa fort, hi juga Florentino, entestat en la Superlliga i en mantenir l’aliança amb el Barça per traure majors ingressos d’on sigui. El show ha de continuar i pagar els artistes cada cop està més inflat.

Segur que queden caps per lligar, molts fils al seu aire en aquesta trama que no caben en aquest limitat espai. Però, en vol rasant i supersònic, és el que hi ha. Tots culpables i una víctima, el Barça, amb un dany col·lateral, la pèrdua de Messi, encara el millor.

Per al club, el primer dels disgustos a causa d’un forat econòmic increïble. Viurem infinitat de nous episodis en aquest drama.

Frederic Porta ha estat periodista a diversos mitjans durant els últims quaranta anys. Escriptor de llibres sobre la història del Barça. El millor encara està per arribar, segur. Etern aprenent.

Temas

Comentarios

Lea También