Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Lliçons de vida de la pandèmia. Hem après que som vulnerables i una societat interdependent

Cal aprendre dels errors. Davant d’un probable rebrot de la pandè-mia a la tardor, hem d’estar preparats i evitar el que ara s’ha fet malament perquè no es torni a repetir

MAITE CURTO

Whatsapp
MAITE CURTO

MAITE CURTO

N’aprendrem res, de la crisi sanitària i social que estem vivint? Espero que sí. Crec que, com a mínim, ha servit per adonar-nos que som vulnerables, ens ha ensenyat que som interdependents i que el futur és incert. Tot això ja passava abans però ens n’havíem oblidat. Les situacions greus i extremes ens han de servir per veure en què ens hem equivocat, buscar solucions i redreçar-ho.

Amb la crisi de la Covid-19 hem vist com l’economia de mercat ha fracassat estrepitosament. Aquest sistema econòmic que basa l’organització de la producció i el consum de béns i serveis en la llei de l’oferta i la demanda, no ha servit per oferir-nos el que necessitàvem quan ho necessitàvem. En plena pandèmia, els sanitaris i les persones que feien feines essencials no tenien mascaretes de protecció, faltaven bates, guants, tests i als hospitals no hi havia prou equips de respiració assistida! De què serveix aquest sistema si quan ha de donar resposta i solucions es queda curt? Després van sorgir nombroses iniciatives privades voluntàries, tant de particulars com d’empreses, per fabricar material i respiradors per als centres sanitaris però, malauradament, pel camí van augmentar els contagis i es van perdre moltes vides. Hem vist com no hi ha res segur i el que ens espera en el futur és incert, per això hem d’aprendre dels errors i preparar-nos per al rebrot de la pandèmia que molts investigadors asseguren que arribarà a la tardor. No tenim excusa perquè ens agafi desprevinguts i ens hem de preparar des d’avui mateix per tenir-ho tot a punt per superar els moments crítics que viurem fins que hi hagi al mercat una vacuna eficaç.

Fracàs de l’economia de mercat davant les necessitats de la crisi de la Covid-19

La crisi sanitària també ens ha fet adonar que som interdependents, que ens necessitem els uns als altres. Quan la majoria de la població estava confinada a les seves cases, hi havia persones que amb la seva feina van permetre que continuéssim endavant cada dia. Necessitàvem que ens cuidessin, que tot estigués net i desinfectat, menjar aliments frescos i que no faltessin productes als supermercats. I no van fallar. Hem pres consciència del que és una societat, un conjunt de persones que ens relacionem de manera organitzada i en la qual totes tenim un paper. Desitjo de veritat que aquesta idea entri al cervell de tots i siguem més empàtics i solidaris entre nosaltres. No ens oblidem dels qui menys tenen i que han patit de manera molt directa l’impacte de la Covid-19. Diversos estudis demostren que els contagis del virus s’han estès més ràpidament entre les persones amb menys recursos que conviuen amb altres en habitacions i pisos petits, sense poder mantenir distàncies ni tenir privacitat.

Cal una redistribució dels recursos més democràtica i solidària que prioritzi la vida 

El confinament ha fet estralls en aquestes persones, però no només en l’àmbit sanitari sinó també emocional, i si es tracta de famílies amb nens el drama empitjora. A les dificultats personals se’ls afegeix el problema de la bretxa digital. Segons el Departament d’Educació, a Catalunya hi ha 55.000 famílies sense recursos tecnològics per accedir a l’educació des de casa. Aquests nens s’han quedat despenjats de les classes online, estan en desavantatge respecte als seus companys i segregats de la resta. I això no s’ha acabat perquè encara està per veure com s’organitza el curs que ve i com s’hi adaptaran aquests nens que, malauradament, s’han quedat enrere.

Equilibri entre salut i economia

En definitiva, hauríem d’aprendre algunes lliçons de la situació excepcional que hem viscut com a societat i intentar trobar l’equilibri entre dues realitats: la salut i l’economia. La producció de béns s’ha de centrar en cobrir les necessitats globals de la societat i no simplement en buscar el benefici propi. També és necessària una redistribució dels recursos més democràtica i solidària que garanteixi la vida per damunt d’altres prioritats. Governants d’arreu del món haurien de treure conclusions del que s’ha fet malament en aquesta crisi per millorar la gestió de la possible nova onada vírica i de la crisi social i econòmica que ja, avui en dia, estem patint.

* Periodista. Llicenciada en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Maite Curto treballa a Catalunya Ràdio des del 1994.         

Temas

Comentarios

Lea También