'Los siete mares'

Així, en castellà. Naturalment, en català són «Els set mars». En certa ocasió, un conegut navegant que posseïa fins i tot el grau de patró de iot va demostrar la seva estranyesa en escoltar aquesta denominació. La desconeixia. Seria una llacuna mental, ja que «Els 7 mars» han estat presents en tot moment a tota persona relacionada amb el món naval. Per tant, creient que aquests «mars» poden pot ser motiu de curiositat per part d’algun lector, motiva treure’ls a col·lació.

«Siete mares» sempre precedit de l’article «los» ha figurat com a nom de molts vaixells de diversos països, fins i tot ara, si la memòria no ens falla, és el nom d’un vaixell ecològic que com el «Greenpeace» treballa per a salvaguardar la naturalesa mundial i protegir la fauna i la flora marines.

Al llarg de la història «Los siete mares» han estat nom de vaixells de nombroses flotes internacionals, com les dels Estats Units, d’Anglaterra i d’Espanya i probablement d’altres països. Popular ho és, però davant l’estranyesa del capità de iot que hem esmentat, cal preguntar-se: D’on procedeix aquest nom tan atraient? Per comentar-ho hem consultat escrits d’autors versats en el tema El mapa d’«Els set mars» fou obra d’un navegant, cosmògraf i cartògraf otomà de nom Piris Reis, molt famós pels seus mapes nàutics. Aquell almirall va viure en els segles XV i XVI sent molt temut per la Cristiandat que el considerava no massa més que un pirata. Va ser autor ni més ni menys que de 215 cartes marines mediterrànies detallades amb minuciositat.

Piris era una persona culta, coneixia els idiomes grec, castellà, italià i el portuguès, a més de ser un mestre en les arts marines i un bon coneixedor del món conegut de l’època. Ha passat a la història per ser un almirall batallador, cap de flota otomana, però encara més famós per haver reunit aquelles 215 cartes en un volum titulat «Llibre de la navegació». Aquest llibre es va publicar el 1513 en temps de l’emperador Solimà el Magnífic i en ell apareixen per primera vegada els «set mars», amb la qual cosa aquesta expressió ja surt en els primers mapamundis de la història.

Bé, i quins són aquests set mars esmentats per Piris Reis que s’han fet famosos al llarg del temps? Piris els enumera com els coneguts en el segle XVI i que serien set: mar de la Xina, mar de l’Índia, mar de Pèrsia, mar de Zeng (que situa a l’Àfrica occidental), mar de Barhi-Magrib (l’oceà Atlàntic), el mar Roig i la mar Mediterrània.

Donant un cop d’ull al mapa de Piris Reis, cal preguntar-se: com és possible que un mapa dissenyat en el XVI, detalli amb precisió el continent antàrtic, que no va ser descobert fins al 1818?

I més, com s’explica que aquella carta el dibuixi sense gels, quan des de fa més de 6000 anys les seves costes estan literalment congelades? Preguntes que en el moment no tenen una explicació conseqüent i que haurem d’esperar un dia s’aclareixin les incògnites.

Els set mars que cita Reis, van ser els vàlids durant molts anys (cal observar que el mapa no cita els mars menors, que després han tingut nominació, ja que els marins d’aquells temps no els apreciaven com a mars pròpiament dits).

I per acabar, sent una frase ponderativa el «navegar pels set mars», va passar del món marí al camp de les lletres, fins i tot als cançoners, i a boca dels mariners de les tavernes. La frase es va anant popularitzant entre la família naval, acabant per aplicar-se entre aquells navegants que des de les nostres costes anaven a les Filipines pel cap d’Hornos i retornaven a casa pel Cap de la Bona Esperança. O sigui que navegar «pels set mars» era dir fer-ho pel món sencer.

Encara avui, a un marí experimentat (llop de mar) se li diu «ha recorregut els set mars», el mateix al navili de creuer o el submergible militar, que els hagi navegat tots. En definitiva, ha acabat fent-se una locució.