L’univers és una clasca de nou

Per tal de demostrar la relativitat dels temps, els científics van fer un experiment que va consistir a fer volar al voltant de la Terra i en sentit oposat dos rellotges de precisió que quan van acabar el viatge indicaven temps diferents. El rellotge que va volar cap a l’Est, en el sentit de la rotació terrestre, va trigar més temps. Stephen Hawking, en explicar l’experiment al seu llibre L’univers és una clasca de nou, diu, fent broma, que el resultat de la prova ens pot suggerir que si volem viure més temps hem de volar cap a l’Est. Tanmateix, el científic remata que «el temps de vida que guanyaríem viatjant en el sentit de la rotació de la Terra el perdríem amb escreix per culpa del pèssim menjar que donen als avions». Quan tenia 21 anys els metges van diagnosticar a Stephen Hawking esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i li van donar dos anys de vida. El científic britànic va morir ahir als 76 anys, més de mig segle després del fatal diagnòstic mèdic. Hawking explicava sempre que va ser a partir de la sentència dels metges que va començar a apreciar el valor de la vida. Malgrat les lamentables condicions en què el va deixar la malaltia, Hawking ha estat el continuador i renovador de les teories d’Einstein i ha fet que la física quàntica i els forats negres segueixin sent inintel·ligibles, però almenys ens resulten més divertits.