Mal oratge i préstecs tous

El vent de dalt fred, aquell mestral que ens pela les orelles quan d’allí on ve està nevat, ha estat l’únic fenomen climatològic que ens ha tocat de ple en els canvis d’oratge característics que cada any ens reserva la Candelera. Per l’interior de les Terres de l’Ebre encara s’ha gaudit d’aquella espectacular blancor paisatgística que fa contents els infants, sobretot per no haver d’anar a escola, però en la part més baixa, prop del litoral, ens hem hagut de conformar amb la vista enfarinada del Montsià, el Port, el Coll de l’Alba i Cardó, des d’on baixa l’emburgada cap a la Cala. Tot plegat no ens ha distret del clam dels productors de cítrics per la minsa resposta dels governs amb relació als ajuts que esperen per pal·liar les excessives pèrdues en la collita de mandarines d’enguany. Ho fiem tot als polítics i, entre els d’allà que no ens envien els diners que ens toquen, entre els d’ací que no en tenen i els que aprofiten qualsevol tema feixuc com arma llancívola per desprestigiar els contraris, aquí, els pagesos desatesos. He sentit a parlar de crèdits tous. Alerta!, això de tous, en un moment en què el interessos al Banc Central Europeu estan en cèntims, me sona a excusa de mal pagador i, amb el temps, tot el que és tou s’acaba assecant i fent-se dur com una pedra.