Menyspreu al gran Josep Clarà

Amb el tancament del Museu Clarà l’Ajuntament de Barcelona va cometre un greu error i un despropòsit que clama al cel. Cal recordar que el museu esmentat, que va ser donat gratis et amore a la ciutat de Barcelona, era una autèntica joia que contenia 800 escultures, avui dispersades i majorment emmagatzemades.

En la resposta de Lluís Permanyer, cronista de la ciutat, a una de les moltes cartes publicades a la premsa que feien referència a la incomprensible liquidació del museu monogràfic del que és considerat el màxim escultor noucentista, va escriure: «L’origen de la decisió va ser un greu error, començant pel tancament i la venda de la torre que l’artista havia donat a Barcelona».

El fet que s’especulés amb la venda de la torre donada a la ciutat per Josep Clarà és vergonyós i del tot inacceptable, i encara més que, davant la pressió exercida per les institucions culturals i artístiques, els manaires de la Casa de la Ciutat van decidir a la brava transformar el museu en biblioteca de barri per tal de no rectificar –rectificar és de savis, ai!– l’arbitrària decisió de tancar el museu.

És evident que el fet és inqualificable en un país democràtic i civilitzat, i només cal veure com França honora a l’escultor de la Catalunya del Nord, Aristides Maillol, coetani i amic de Clarà, amb un museu a París.

Jordi Pausas

(París)