Molta sort a totes!

El Concurs de Castells reuneix cada dos anys a Tarragona i Torredembarra les principals colles castelleres del país, amb el permís dels Minyons de Terrassa. Tres jornades castelleres en què els castells i les colles esdevenen protagonistes. Tres jornades molt intenses en què catalans i catalanes podem gaudir d’aquesta tradició que ara fa més de 200 anys va néixer al Camp de Tarragona i que ha estat capaç d’enamorar tot el país, i cada dia més persones arreu del món. Per cert, moltes felicitats als Castellers de Figueres per la victòria d’aquest diumenge a Torredembarra i per haver assolit la millor actuació de la vostra història!

Aquest cap de setmana serà, sens dubte, molt especial. Perquè la meva colla, els Gausacs, actuarem per primera vegada a la jornada de diumenge. Ho visc amb el mateix nerviosisme de sempre, però a diferència d’altres anys no podré ser-hi per fer pinya amb les meves companyes i companys de camisa verda Collserola que durant tot l’any han treballat i han assajat per portar a Tarragona tota aquesta feina i il·lusió acumulada. Tampoc no podré gaudir dels castells guanyadors, dels nervis d’entrar a plaça, d’aquella comunió única i inexplicable que es produeix quan es tanca la pinya d’un castell.

Aquests dies de Concurs i també aquests dies en què es parla, sovint malintencionadament, d’una societat enfrontada, cal tenir presents els valors del món casteller. Més enllà del «fem pinya» que ha fet tanta fortuna, les colles castelleres són l’exemple més clar de la riquesa, la diversitat i la cohesió de la nostra societat. Perquè quan un entra per primera vegada al local d’una colla, l’origen, l’edat, el gènere, la classe social, la religió, la llengua o l’opinió política esdevenen irrellevants. Aquella persona passa a formar part d’un col·lectiu plural, que moltes vegades des de la diferència i la discrepància, és capaç d’unir forces per construir castells cada cop més alts.

Les colles castelleres són l’exemple més clar de la riquesa, diversitat i cohesió de la nostra societat

Una metàfora perfecta del que és el nostre país i els valors que sempre aspira a representar. Una metàfora perfecta de què malgrat les caigudes, les ensopegades, els catalans, com els castellers, sempre ens tornem a aixecar. Més ferms, més forts, més convençuts. I això és el que hem de fer com a societat, enriquir-nos amb la pluralitat, créixer amb la diversitat. Obrint-nos, escoltant i sobretot aprenent de tots aquells que fan d’aquest país, una terra de tothom i per a tothom. 

Aquest cap de setmana es tancaran a Tarragona moltes pinyes d’unes colles que són un vehicle de transformació social i d’inclusió i que han treballat intensament per aquest dia. Per autosuperar-se, per arribar cada cop més amunt. Però en definitiva és igual la mida o la dificultat del castell, l’important és fer-ho plegats.

Que la sort es posi al costat de totes elles i que veiem molts castells descarregats. Els èxits no són mai fàcils, però els catalans, com els castellers, sabem que amb treball, convicció i il·lusió, no hi ha cap castell que no es pugui coronar. Molta sort a totes!