No estan els temps per a massa heroïcitats

L’esforç dels més de dos milions de catalans independentistes que porten cinc anys mobilitzats de forma permanent i que el passat 1 d’octubre van donar una lliçó d’audàcia i de valentia ciutadana entomant els cops de porra dels antiavalots de la Policia i la Guàrdia Civil per aconseguir dipositar el seu vot valent, mereixia un final més èpic. Aquests més de dos milions de catalans no mereixien que, un cop arribats a Ítaca, els moisès que han conduït el poble fins a la república somniada hagin fugit en desbandada sense dir ni adéu. Siguem justos, però. El problema no és el 155. El veritable neguit és el mall del fiscal Maza. Les querelles contra el president, els membres del Govern i la Mesa del Parlament, per rebel·lió, sedició, malbaratament de fons públics i «altres delictes connexos», no són cap broma. Maza pica fort i reclama una fiança de més de sis milions d’euros i deixa la porta oberta a la petició de presó provisional. Per arrencar a córrer. Tota la comprensió per al president Puigdemont i els consellers que avui poden anunciar la seva intenció de demanar asil polític. Després de tot, la situació de Catalunya no és d’una gravetat que necessiti cap màrtir. Aprenguem la lliçó sense que ningú prengui mal.