No intenteu entendre la justícia

Segons el criteri d’un jutge espanyol (el més que famós Llarena), Junqueras, Sànchez, Cuixart, Turull, Forcadell i companyia mereixen presó. El fiscal de Brussel·les no veu cap problema que Comín, Serret i Puig campin tranquil·lament per Bèlgica. Els jutges de Suïssa, a la Marta Rovira i a l’Anna Gabriel no els diuen ni bèstia què fas aquí. La policia escocesa negocia amb Clara Ponsatí que es lliuri al tribunal («va dona, entrega’t, porfa»). A Alemanya, el jutge d’instrucció de la petita localitat de Neumünster decreta presó preventiva per a Carles Puigdemont en espera que l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein determini si accepta l’extradició a Espanya i, si fos així, per a quins delictes admet que sigui jutjat. Tota aquesta varietat d’interpretacions jurídiques fan referència als mateixos fets, la qual cosa demostra si en som de lluny de la cobejada justícia universal. Aquesta lectura tan variada de la llei no fa referència a països situats a les antípodes. Tots són estats europeus moderns. Tot plegat eleva a axioma la dita gitana de «pleitos tengas y los ganes» i consagra com a principi universal la frase de l’alcalde de Jerez Pedro Pacheco: «la justicia es un cachondeo». Per tant, tinguem tots molta paciència perquè la condició humana és equívoca. Prou que ens va avisar Aquell: «No jutgeu i no sereu jutjats».