No m'agredeixis! No som periodistes per agradar, ni per complaure

Compromís amb el dret a la informació de la ciutadania. Ens creiem la funció social del periodisme. Cada vegada que algú obstaculitza la feina d’un/a periodista s’atempta contra el sistema democràtic

31 octubre 2019 09:00 | Actualizado a 31 octubre 2019 10:34
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

«Un periodista mai ha de ser notícia». Aquesta és una de les primeres sentències que et deixen anar quan trepitges alguna de les facultats de periodisme. Des del 14 d’octubre d’aquest any, data en què es va fer pública la sentència del Procés, les i els periodistes massa sovint hem estat els protagonistes. Involuntaris en la majoria dels casos.

Més de 70 professionals de la informació han patit agressions en només quinze dies. Agredits quan feien la seva feina, quan informaven del que succeïa al carrer, quan explicaven el que estava passant, quan aproximaven la realitat als ciutadans. I, a canvi, com si això fos un delicte, la baula més feble d’aquesta cadena informativa ha estat insultada, agredida, increpada i, en alguns casos, fins i tot detinguda i retinguda a dependències policials.

Compromís ètic i social

Davant d’aquesta greu situació, les periodistes hem alçat un cop més la veu. Per dir i recordar que Sense periodisme no hi ha democràcia. Aquest ha estat l’encapçalament del manifest del Col·legi de Periodistes de Catalunya que ha rebut el suport de més d’un centenar de mitjans de comunicació, dels seus comitès d’empresa o professionals, dels sindicats i d’altres col·lectius de l’ofici.

L’objectiu ha estat traslladar aquest crit d’alarma al conjunt dels ciutadans davant les agressions que han patit els professionals de la informació. Però amb manifestos no n’hi ha prou.

És periodisme. No complaença!

Que vivim temps complexos, en som perfectament conscients, i que les contradiccions estan a l’ordre del dia també. O no és contradictori que un periodista sigui increpat en un directe per aquells que, emparant-se en la llibertat d’expressió, l’insulten i l’escridassen només perquè allò que explica no agrada? O perquè no lliga amb el relat del que volen sentir els agressors?

No vull pensar que darrere les últimes agressions s’amaga una intenció intimidatòria per allunyar-nos dels llocs dels fets

O no és contradictori, encara més, que treballant per garantir el dret a la informació de la ciutadania, més del 70% de les agressions que han sofert els professionals de la informació aquests darrers dies hagin estat provocats per «servidors públics»? Tampoc agrada? No som periodistes per agradar. Ni per complaure.

Mantenim i defensem i ens creiem que el periodisme té la funció social de fer arribar a la ciutadania la informació necessària per formar-se un criteri sobre els afers públics de manera lliure. Per prendre decisions degudament informades. I cada vegada que algú obstaculitza la feina d’un/a periodista s’atempta contra el sistema democràtic.

O encara més greu, evitar ser testimonis d’actuacions presumptament irregulars i que puguin quedar impunes

Hem reprovat de manera contundent l’actuació dels cossos policials, tant dels Mossos d’Esquadra com de la Policia Nacional. Cossos amb els quals tenim un acord que, gràcies a la consensuada identificació amb braçals i armilles taronges, estan obligats a respectar la feina periodística. Amb les premisses bàsiques de democràcia i transparència.

No vull pensar que al darrere totes les agressions dels últims dies s’amaga una intenció intimidatòria per allunyar-nos dels llocs dels fets. O encara més greu, evitar ser testimonis d’actuacions presumptament irregulars i que puguin quedar impunes. No ho permetrem mai ni de broma.

No ens volem amagar

Des del Col·legi de Periodistes de Catalunya reivindiquem donar-nos a conèixer com a periodistes, a no amagar la nostra identitat ni els mitjans pels quals treballem com voldrien alguns, o actuar de manera clandestina com alguns poca-soltes reclamen. No ens agrada haver de treballar amb casc, ulleres o màscares antigàs. Volem poder usar les eines habituals per fer la nostra feina.

I malgrat la cridòria, les amenaces, els insults a les xarxes socials i la misogínia que sovint els impregna, continuarem tossudament lluitant per un ofici que ens creiem, per una deontologia que defensem i per respectar sempre, el dret a la informació de la ciutadania. És un compromís.

* Periodista. Degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet va començar la seva trajectòria a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha treballat a la Cope, Ràdio 13, el Diari i Ona Catalana. Ha dirigit i presentat diversos programes de Catalunya Ràdio així com els informatius més emblemàtics d’aquesta emissora. En l’actualitat presenta el Catalunya Migdia del cap de setmana.

Comentarios
Multimedia Diari