No som tarragonins de segona

No, no és cert que com a veí del barri del Port tingui una barca a la porta de casa, i tampoc deixo les botes d’aigua a mà per sortir a la mar. Realment la gent del meu barri cada vegada té menys a veure amb l’activitat portuària o pesquera, però un bon grapat està molt acostumat a veure com l’aigua arriba a nivells inacceptables al seu carrer, al portal de casa seva i al pàrquing on guarda el seu cotxe. Si vius al carrer Smith, Castaños o Castellarnau o a prop del pont de la Petxina, t’has d’acostumar a patir els danys que això suposa cada vegada que cauen quatre gotes. I en refereixo als danys materials però també als que pateixes per l’angoixa de no poder sortir de casa o per la preocupació per si demà em trobaré el cotxe al lloc. Això de mirar i escoltar tranquil com plou des del sofà no és per a tú.

És cert, aquest problema d’inundacions al barri del Port no és nou, no és responsabilitat exclusiva de l’Ajuntament actual. És cert que ja fa anys que els veïns reclamem que es posi solució i les promeses mai s’han complert. De fet el Grup de Ciutadans s’ha fet ressò en multitud d’ocasions de les necessitats dels veïns del barri, els pisos buits i el fenomen d’ocupació, la pèrdua d’establiments comercials, la manca d’equipaments i, com a una de les prioritats, el greu problema de les inundacions. En un carrer que s’inunda diverses vegades a l’any, qui podrà vendre el seu pis a bon preu? Quin empresari obrirà un negoci? Compraries un local per magatzem? Un govern municipal ha de vetllar per la seguretat dels seus ciutadans, dels seus habitatges i propietats i per l’activitat necessària per al seu desenvolupament social i personal. És evident que no es pot solucionar tot en un any, però governar és prioritzar allò que és més urgent.

Després de molts anys sense posar-hi solució, amb un govern acusat de passiu i sense empenta, arriben aires nous (o no tan nous). Un any amb un govern nou, un govern que havia de marcar la diferència enfront de la passivitat del govern anterior, un govern que s’havia de preocupar dels problemes reals dels tarragonins. Un any malauradament perdut per un govern amb els mateixos que, a la legislatura anterior, clamaven al cel per la desídia d’un govern socialista cansat i desgastat davant d’unes greus inundacions reiterades en un dels barris més degradats i amb més risc de convertir-se en marginal.

I és cert que eren urgents les obres que haurien d’evitar el col·lapse del clavegueram, i tant que eren urgents!! Però ara, un any després són més urgents encara i no s’olora cap intenció d’arreglar els col·lectors. Al barri tan sols ha arribat una poc definida promesa de mercadet ambulant, quatre palmeres a la plaça dels Infants, una il·lusòria nòria màgica i poca cosa més. Si de cas les inundacions, el Pla Integral i les inversions ho deixem pel segle XXII. Fins quan continuarem sent els del barri del Port tarragonins de segona.